Resultats de la cerca

Molt vinculat al sector editorial i al món literari francès, dins del qual exercí una certa influència, formà part de la direcció, entre d’altres, dÉditions Grasset 1958-96 i fou membre de l’Acadèmia Goncourt del 1977 al 2008, de la qual fou director del 1996 al 2002, institució que abandonà per motius de salut Conreador de la crítica literària i de cinema, en la seva novellística es mostrà com un analista agut i desenganyat de les relacions amoroses, tema en bona part d’origen autobiogràfic L’eau grise 1951, Les orphelins d’Auteuil 1956, Bleu comme la nuit 1958, Un petit bourgeois 1964, Une…

Formà part com a cantaire del cor de la catedral de Salzburg, i hi tingué la possibilitat d’estudiar amb M Haydn i L Mozart El 1790 anà a Viena, on fou alumne de WA Mozart Després d’un període a Varsòvia retornà a la capital austríaca, on culminà una reeixida carrera de pianista virtuós de la qual foren també testimonis els auditoris de ciutats com Praga, Leipzig, Berlín i París El 1805 es traslladà a Londres i s’hi establí com a destacat pianista i pedagog fins a la seva mort Durant l’etapa vienesa compongué la seva primera òpera, Der Höllenberg 'La muntanya del diable', amb llibret d’E…

Estudià violí a la cort de Kassel amb J Heuzé i composició amb JK Rodewald Aviat esdevingué violinista i violista de Frederic II de Kassel Al final del 1785 marxà a Göttingen com a primer violí de l’acadèmia que dirigia JN Forkel deu anys després es traslladà a Frankfurt i posteriorment a Dessau, fins que el 1803 s’establí definitivament a Ludwigslust, on actuà com a ajudant de director de l’orquestra del teatre, de la qual més tard fou titular, i on fou mestre de capella Al seu temps gaudí de gran anomenada com a violinista solista, essent convidat en ocasions per a oferir concerts, i també…

Vida Orfe de pare a cinc anys, rebé la primera formació musical de la seva mare, la pianista Victorine Lemachois Abans d’entrar al Conservatori de Música de París, el 1836, havia estudiat música al Lyceé Saint Louis i, privadament, amb A Rejcha Al conservatori rebé classes de Halévy contrapunt, Lesueur composició i Zimmermann piano A més, cursà estudis universitaris de filosofia Amb la seva cantata Fernand guanyà el Premi de Roma de composició el 1839, gràcies al qual aconseguí la beca que li donà la possibilitat d’installar-se a la Villa Medici durant més de tres anys Aquella època fou vital…