Resultats de la cerca

En la dècada de 1940 fou jugadora de l’equip de la secció femenina de la Falange de Campdevànol Al principi dels seixanta tingué un paper clau en la creació del CB Campdevànol, que el 1974 s’incorporà a les competicions federatives Continuà lligada a aquesta entitat com a entrenadora i com a membre de la seva junta directiva Fou nomenada Forjadora de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i Històrica del Bàsquet Català 2006 L’any 2008 li reteren un homenatge a la seva població, que posà el seu nom al pavelló municipal

Després d’iniciar-se en l’equip de Ripoll, el 1992 anà al Club Patí Voltregà, amb el primer equip del qual debutà el 1995, el mateix any en què fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola El 1996 fitxà pel Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1997 i una Copa de la CERS 1999, després de ser campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1998 La temporada 1999-2000 la començà al SHUM Maçanet i l’acabà a l’RHC Langenthal suís, amb el qual fou campió de Lliga, i després jugà al Club Patí Mieres 2000-03, l’HC Cee 2003-05 i el Liceo B 2005-06, on es retirà després de…

Estudià a Vic on el 1931 feu la primera exposició individual i a Olot el 1936 passà a Tours primera exposició individual, 1937 i més tard a l’Académie des Beaux Arts de Brusselles 1937-39 Estudià gravat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1942-43 El 1940 s’installà definitivament a Valldemossa Mallorca Exposà a Vic, Barcelona, Palma i a l’estranger La seva pintura, sensible i sincera, d’estil impressionista, copsa el paisatge i els balls mallorquins usant les tècniques del dibuix, l’aquarella, el guaix i especialment l’oli Es dedicà també a la natura morta i la illustració Fou cofundador…

Estudiant de filosofia a la Universitat de Barcelona 1927-30, els seus resultats acadèmics brillants la feren mereixedora d’una beca per a ampliar estudis a la Universitat d’Oxford, on forjà una gran amistat amb Jorge Guillén i hi acabà la seva tesi doctoral, Luis de León como traductor de los clásicos , presentada a Madrid el 1932, que obtingué premi extraordinari Posteriorment exercí la docència a l’Institut Escola Ausiàs Marc i dirigí diversos cursos monogràfics al seminari de pedagogia de la Universitat de Barcelona Des del 1925 collaborà assíduament a la premsa, tant comarcal com general…

Introduí al país les tècniques d’estampació de l’acer Ripoll, 1916 i la fabricació d’acers inoxidables 1916-18, i transformà la farga familiar en una gran empresa metallúrgica, que installà a Ripoll la secció de forja de la Hispano-Suïssa Apassionat de l'aviació, el 1917 assajà i patentà un reactor aplicable als automòbils i als avions es tractava d’un estatoreactor per pulsacions que s’engegava amb acetilè i que podia funcionar amb benzina la seva concepció i les seves dimensions crítiques són sorprenentment semblants a les de l’equip propulsor de les V-1 alemanyes 1944 Les seves invencions…

La seva producció poètica i teatral es concentra abans de la guerra civil de 1936-39, període en què obtingué alguns premis en diversos Jocs Florals Fou un dels integrants del grup literari Oasi La seva poesia s’emmarca dins les coordenades noucentistes, però amb influències avantguardistes, especialment pel que fa a la forma Els referents paisatgístics i l’amor vertebren l’eix temàtic dels seus poemes Publicà els poemaris Gotims de llum 1935 i Cala de somnis Cançons i poemes 1935-1936 1937 En el terreny teatral, signà les comèdies Illusió 1932, Temptació 1934 i Un pare que tenia dos fills…

Extrem dret, fou titular del FC Barcelona la temporada 1939-40 Procedent del Barcelona amateur accedí al primer equip la campanya 1937-38, que guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana La temporada 1940-41 jugà amb l’equip reserva del Barça, amb alguna presència al primer equip, amb el qual, des del 1937, disputà 44 partits i marcà 10 gols Després jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-42, el Lleida 1942-43, el Vilanova 1943-45, el Santboià 1945-46, el Sant Celoni 1946-47, el Palamós 1947-48, el Campdevànol 1948-49 i l'Olímpic 1949-50

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també…

Fou editor de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme del 1981 al 1990, i professor de l’ETSAB des del 1984 L’any 1991 fundà l’oficina MAP Arquitectes L’allunyament respecte de consideracions formals es materialitza en edificis que generalment són caixes rectangulars, els quals, més que definir entitats nítides, creen i transmeten energia Entre les seves obres més rellevants hi ha l’institut de formació professional La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet 1985-89, amb Eduard Bru, les naus industrials al polígon de l’estació de Puigcerdà 1988-91, els habitatges realitzats a la Haia 1990-…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església Collaborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán , on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona,  i més tard fou nomenat cap d’informació local 1963 El 1964 fou redactor en cap de  Tele-exprés Dirigí 1968 Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona Subdirector i director 1974 d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou el primer…