Resultats de la cerca

Ocupà la posició d’interior dret Es formà al club de la ciutat a Tortosa, i als divuit anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual jugà algun amistós, però fou cedit al seu filial, l’Espanya Industrial 1954-55 Després signà amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual debutà la temporada 1958-59 i que el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-61, que jugava a segona divisió Convertit en un dels millors jugadors de l’equip vallesà ‒la temporada 1959-60 rebé el premi al millor jugador de segona divisió‒, tornà a l’Espanyol També jugà en altres clubs històrics del futbol català…

Amb el seu germà Augusto de Campos i Décio Pignatari , fundà el grup Noigandres i el moviment de poesia concreta al Brasil 1956-53 Publicà en poesia, entre d'altres,  O auto poessesso 1950, Servidão de passagem 1962,  Xadrez de estrelas 1976, Galaxias 1984 i A máquina do mundo repensada 2001, i els següents llibres d’assaigs Teoria da poesia concreta amb A de Campos i D Pignatari 1965, Metalinguagem 1967, A arte no horizonte do provável 1969, A operaçao do texto 1976 i Ruptura dos gêneros na literatura latino-americana 1977 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi…

Un dels iniciadors de la poesia concreta brasilera, traductor de poesia i estudiós de la música popular Participà en l' Antologia Noigandres 1966 juntament amb els altres poetes de la mateixa tendència Haroldo de Campos, Décio Pignatari, Ronald Azevedo i José Lino Grünewald De la seva obra destaquen Equivocábulos 1970, Poemóbiles 1974, Caixa preta 1975 i Reduchamp 1976

Dirigí el partit nacionalista del seu país, antinord-americà, i propugnà el terrorisme Fou empresonat juliol del 1936 i condemnat a 10 anys El 1950 hom l’acusà de participació en el frustrat atemptat contra Truman Morí assassinat

Als 7 anys actuà de guitarrista en un conjunt flamenc i tres anys després debutà a Madrid amb gran èxit Fruit d’una estada a Barcelona féu la coneixença de la ballarina Carme Amaya, amb qui més tard collaborà i junts recorregueren el món Residí a Mèxic i cap als anys cinquanta s’installà als EUA on enregistrà una cinquantena de discs, alguns d’ells guardonats, i rebé premis i distincions Era considerat com el més universal dels guitarristes flamencs i, àdhuc, creador de l’escola que hom anomena “sabiquisme”

Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els cantonalistes de Múrcia i…

De jove, a la segona meitat dels anys setanta, collaborà ocasionalment en els darrers anys de la companyia del Liceu de Joan Magriñà i en la companyia de dansa d’estil neoclàssic de Ramon Solé Marxà amb només setze anys a treballar com a intèrpret a França, Alemanya i Bèlgica el seu principal lloc de treball i formació el trobà com a ballarí solista del Ballet Reial de Flandes Tornà al final del 1986 per participar en l’experiència frustrada del Ballet de Barcelona Desfeta la companyia que l’havia reclamat a Catalunya, el 1987 fundà l’escola que porta el seu nom, en què inicia el doble…

Pertanyia a la menestralia urbana —era corretger— i escriví sainets costumistes Fugint del fang 1876, Els quintos de Patraix 1878, etc Obtingué l’èxit més celebrat amb Perles del cor 1881, escrit en collaboració amb Francesc de PHuertas

Durant el Trienni Liberal combaté els reialistes a Catalunya, però la seva brillant carrera militar es confirmà durant la primera guerra Carlina La dinàmica de les lluites polítiques el portà cada cop més a intervenir a favor dels moderats El 1837 prestà suport al govern del comte d’Ofalia, i el 1838 hagué d’exiliar-se, després d’haver organitzat una junta revolucionària a Sevilla Des d’aquell moment fou el màxim opositor d’Espartero, i amb motiu de la liquidació de la regència d’aquest, Narváez es convertí en l’home clau de la Dècada Moderada El 1843 fou uns quants mesos capità general de…

Escolà del Collegi de Corpus Christi, fou organista de la collegiata de Xàtiva a partir del 1752 i de la seu valenciana des del 1761 Aquest mateix any passà al càrrec d’organista de Las Descalzas Reales de Madrid Deixà obres vocals religioses i publicà una Adición al compendio de arte llano 1776