Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri Gironès A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós…

Vida i obra Era fill d’un adroguer gironí Publicà el llibre Jardín de María plantado en el principado de Cataluña , editat tres vegades el 1657 a Barcelona, el 1772 a Girona i, una altra vegada a Barcelona, el 1949, amb una nota preliminar d’E Junyent, conservador del museu episcopal de Vic Aquesta obra, la més coneguda i interessant de Camós, fou el fruit de la pelegrinació de l’autor 1651-53 per tots els santuaris marians que hi havia al Principat Les 1 028 capelles dedicades a Maria que Camós visità estan ordenades per bisbats, encara que només s’hi descriuen les…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de Girona, però residí especialment al de Santa Caterina de Barcelona Entre el 1651 i el 1653 emprengué un viatge per tot el Principat i els comtats de Rosselló i Cerdanya, on aplegà materials per al Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña , acabat abans del 1655 i publicat el 1657 Hi menciona 1 028 temples i capelles dedicades a la Mare de Déu, i dona notícia detallada de 182 imatges de marededeus, la majoria de les quals trobades El volum s’organitza en deu llibres seguint les demarcacions eclesiàstiques de l’època, per ordre…

Residí al convent de Santa Caterina de Barcelona Publicà un llibre titulat Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña Barcelona 1657, reeditat a Girona el 1766, on descriu totes les capelles i tots els santuaris marians existents al principat de Catalunya, que ell recorregué personalment, i un Compendio de la vida y costumbres del venerable Fray Dalmacio Ciurana 1690, reeditat a Girona el 1772 i a Barcelona el 1949

L’església parroquial era romànica fou renovada totalment el 1906 A causa de l’altar de Santa Teresa, que hom hi venerava, consagrat el 1658 pel dominicà pare Vidala, la parròquia era també coneguda per Camós de Santa Teresa Havia estat sufragània de Sant Vicenç

El lloc formava a la fi del s XVII una batllia reial amb Santa Maria de Camós

Façana principal de l’interessant casal medieval de La Sala de Camós A Bramon Situació Aquest casal senyorial es troba adossat a l’antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme Història La Sala de Camós, dita també la Torre de Camós, sembla que fou la residència dels cavallers cognomenats Camós, que són consignats en la documentació comarcal des del 1162 amb el rei Pere Joan La família dels Camós, amb una branca familiar que tingué drets al rodal de Tordera, Palafolls, i Pineda, és…

Situació Vista de l’extrem del mur de migdia de Santa Maria de Camós, amb una finestra de doble esqueixada, d’avançat el segle XII J Moner L’església parroquial de Santa Maria, situada dins el terme municipal de Camós, ocupa un turonet entre el Matamors i el Revardit, amb una excellent vista sobre Banyoles i el pla L’església, que té adossada la rectoria, figura al mapa Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 805598 L’accés es produeix per la carretera que uneix Banyoles amb Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós En direcció a Palol, a prop del…