Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Miquel Sayrach i Carabassa
Metge cirurgià.
Es doctorà a la facultat de Barcelona 1880 El 1899 creà l’Institut Espanyol de Nostra Senyora de la Salut, la primera entitat d’assegurances de malaltia de l’Estat espanyol i una de les més antigues d’Europa, amb delegacions a molts indrets de l’estat
Agustí Antoni Valldejolí i Carabassa
Economia
Història
Agent comercial.
Fill d’un corredor de canvis barceloní ingressà a la Reial Companyia de Comerç de Barcelona a fi d’organitzar la xarxa de factories a diversos països americans El 1757 s’establí a Puerto Rico, on exercí, juntament amb Pau Puig-uriguer, com a ajudant o segon factor, sota l’autoritat de Martí Campderrós El 1769 tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona Arran de la seva gran experiència empresarial a Amèrica, fou nomenat primer factor de la Reial Companyia de Comerç de Barcelona, càrrec en el qual es mantingué fins el 1789, moment en el qual quedà desmantellada aquesta entitat
carbassa
© Maria Galí i Cabana
síncope
Lingüística i sociolingüística
Eliminació d’elements fonològics a l’interior d’un mot.
Es dóna molt sovint en la formació de les llengües romàniques per caiguda de vocals pretòniques i posttòniques verecundia ± 'vergonya’, medicu ± 'metge’ També dialectalment vritat, carbassa , en comptes de veritat, carabassa
Bernat Batle i Amengual
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Fou mestre i prevere i es llicencià en teologia a la Universitat de València Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899 i la llarga narració dialogada En Pepito Carabassa no hi ha mal que per bé no vénga 1900 És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies 1903 Collaborà a l’almanac d’ El Felanigense
,
Torrella de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a l’esquerra del riu Cànyoles, al sector de petits municipis i enclavaments de l’horta de Xàtiva.
A part el sector principal, de 0,03 km 2 , comprèn tres enclavaments a la Foia de Cerdà , dos al de la lana, tres entre els termes de Vallès, la Granja, Llanera i Xàtiva, anomenats Verderol , la Carabassa i la Font de Jordana , i, finalment, el del Molí del Vallès El secà és ocupat per garrofers i oliveres, i el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia de Ranes, per tarongers La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis El poble 149 h 2006, torrellans 140 m alt es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà L’església…
Portocristo
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Manacor (Mallorca), situat a la riba septentrional de la cala o port de Manacor, via sinuosa i profunda, a la desembocadura del torrent de Cap des Toll, que en època romana (hom ha trobat restes d’un antic moll) arribava gairebé 1 km i mig més endins.
A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites…