Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…

Era un antic banc de sorra, conegut en un principi amb el nom de l' Alfac , que, acrescut pels alluvions aportats per un dels braços de l’Ebre que desembocava en aquest indret la boca de l’Alfac , convertí l’antic port Fangós en una albufera Una nova llengua de terra, coneguda amb el nom de la Banya, unida a la terra ferma per l’istme del Trabucador, formà un nou port natural, el port dels Alfacs el 1420, la flota reunida per Alfons el Magnànim per passar a Sardenya ja fou concentrada en aquest nou port i no al port Fangós, on s’havia aplegat encara el 1323 la flota amb la qual passà a la…

Fortalesa d’origen islàmic, Ramon Berenguer III la concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès en la projectada campanya contra Tortosa del 1097 alou de la Ràpita del Cascall a la conquesta definitiva del territori, Ramon Berenguer IV exceptuà aquest terme de la donació que féu als hospitalers del terme d’Amposta 1149 i els benedictins hi establiren el monestir de la Ràpita a redós de la mateixa fortalesa, des del qual iniciaren el repoblament i la colonització del sector al llarg del s XIII la Punta de Benifallim o Benifallim i el mateix nucli pròxim a la fortalesa obtingueren carta de…