Resultats de la cerca

El principal recurs econòmic és l’agricultura olives, blat, ametlles i les indústries que en deriven oli, farina Es conserven restes d’un poblat ibèric i, prop de la masia de Miralpeix, un edifici sepulcral romà El 1168 fou conquerida als musulmans per Alfons I de Catalunya-Aragó, que la cedí 1182 a l’orde de l’Hospital fou centre de la batllia de Casp El 1412 hi tingué lloc la reunió que acordà l’anomenat compromís de Casp Abans del 1486, el castell esdevingué priorat de Sant Jaume de Casp L’església parroquial és obra del segle XV conserva els…

De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…

La dignitat de batlliu de Casp fou una de les més importants de l’orde a la corona catalanoaragonesa

Compromís de Casp Ferran de Trastàmara, Ferran I, és elegit rei de Catalunya-Aragó

Continua a la mateixa família

Vida i obra El 1943 fundà i dirigí els quaderns clandestins “Esclat” el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l’Editorial Torre, que tingué una importància cabdal en el redreçament de la llengua i la literatura catalanes de la postguerra al País Valencià entre d’altres publicà els primers llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Vicent Andrés i Estellés i Maria Beneyto Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-Picó, i, posteriorment, cap a una poesia d’influència postsimbolista La seva obra conté una factura de…

Formà part, juntament amb el seu germà Xavier, de l’associació literària Amigos de la Poesía, constituïda a València el 1949 Fou el responsable de la secció valenciana de l’entitat Publicà poesia a les revistes “El Vers Valencià”, de Josep Maria Bayarri, “Pensat i Fet”, de Josep Maria Esteve, i “Acció” És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951, Foc 1952 i Batecs al tròpic 1984 La seva obra se situa en la línia més característica de la poesia valenciana de la primera postguerra la influència postsimbolista amb components intimistes, existencials i…

Publicà les seves primeres poesies a la revista El Vers Valencià de Josep M Bayarri, de qui fou deixeble El 1943 fundà i dirigí els quaderns Esclat el 1944 fundà, a València, juntament amb Miquel Adlert i Noguerol, l' Editorial Torre Com a poeta, evolucionà cap a una poesia de textura intellectualista, a la manera de Josep M López-Picó, i, posteriorment, cap a una poesia d’influència postsimbolista Publicà, en altres reculls de poemes Volar 1943, La inquietud en calma 1945, Jo sense tu 1948, On vaig, Senyor 1949, Aires de cançó 1950, Goig 1953, Espases 1953, Jo, cap de casa 1962, D’amar-te…

Publicà poesia a les revistes El Vers Valencià , de Josep M Bayarri, i Acció És autor dels llibres Instantànies 1936, Polsina d’hores 1949, A temps de cor 1951 i Foc 1952