Resultats de la cerca

Creix en boscs, sobre substrat silici És comestible

Fou campió de Catalunya 1981, 1986, 1989 i d’Espanya 1986 del concurs general, en el qual també fou subcampió 1982, 1984, 1988 i tercer classificat 1983 També aconseguí diversos títols estatals per aparells És el gimnasta amb més participacions nou al Memorial Blume En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els Campionats del Món 1983, 1987 i els Campionats d’Europa 1987 Aconseguí una medalla de plata 1983 i una de bronze 1987 per equips als Jocs Mediterranis El 1987 es llicencià en medicina i cirurgia general i s’especialitzà en medicina esportiva, ortopèdia i…

Formant part de l’equip de la Societat Foment de la Pesca Esportiva d’Olot, guanyà dues medalles d’or 2000, 2008 als Campionats d’Espanya de clubs

Fill de Pablo García del Amo, resident del Girona els anys 1952-56, s’inicià amb La Salle Girona Després de proclamar-se campió d’Espanya amb la selecció juvenil catalana 1965 fitxà pel FC Barcelona Interior dret, després de jugar amb el juvenil blaugrana i amb el Comtal 1966-67 fou cedit a l’Osasuna 1967-68 i al Calvo Sotelo 1968-69 La temporada 1969-70 ingressà al primer equip del Barça, on romangué fins a l’edició 1970-71 Disputà 63 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa 1971 Després destacà en el Saragossa 1972-79 Fou guardonat per Mundo Deportivo com a millor jugador de la Lliga 1974…

Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003

Llicenciada en filosofia, treballa a Barcelona com a periodista És autora de les novelles breus Deliri d’amor 2004 i L’aventura del desig 2004, premi Guillem Nicolau del Departament de Cultura de la Diputació General d’Aragó Collabora a la revista “Temps de Franja” i diversos articles seus, signats o no, publicats al diari Avui , han estat recollits a Agricultura, aigua i alimentació el repte de Catalunya per al segle XXI 2006

Vida Fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos Creà la viola tenor, instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon, que distingia amb un violí o un violoncel l’estudiant que demostrés la seva vàlua Així mateix edità…

Al començament del segle XX fundà la casa constructora d’instruments que duu el seu nom S’especialitzà en la construcció i reparació d’instruments d’arc El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional El 1924 fundà el Premi Parramon , dedicat a estimular l’estudi dels instruments d’arc Edità la revista musical Hermes 1928-36 i publicà una Guía del violinista Com a compositor deixà una Simfonia en re menor , una Sonata per a violí i piano , cançons, una opereta i les sardanes instrumentals Cant del pastor , L’almogàver , Idilli camperol , Adéu, vila de Ripoll