Resultats de la cerca

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Roda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou camarlenc de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare La seva vinculació a l’esmentada cort i el seu coneixement del país li valgueren la comanda de diverses missions diplomàtiques al servei de Joan I, de Maria de Luna, i de Martí I Enric de…

Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch  L’esclat dela guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després dela guerra fou mestre en diverses localitats delaRibera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part dela seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània ,…

Signava sovint Soleriestruch És autor de nombroses monografies divulgatives, com Estampas biográficas dela villa de Carcagente 1950, El territori i la comunitat d’Aigües Vives 1956-57, Notícia dela impremta Muñoz d’Alzira 1872-1972 1972, Alzira en el cor 1976, Notícia de Pepe Estruch 1978 i Carcaixèn antologia 1981, a més dels volums de prosa literària Contes sense fel 1961, Dela ingènua veritat 1961, D’Alzira sense plors, però 1973 i Humor…

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí dela comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en…

Forma part dels seus objectius, cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis Les seves àrees de treball són renovació i manteniment del portal wwwespaisescritscat , construcció i desenvolupament del Mapa Literari Català, difusió transversal del projecte Espais Escrits educació, turisme, cultura, espais naturals, mitjans de comunicació, etc i captació de nous associats arreu dels Països Catalans Actualment està formada per més de 50…

Fou president de Lo Rat Penat 1932-35, degà del Centre de Cultura Valenciana —on dirigí la secció de prehistòria i creà lade filologia i toponímia— i un dels signataris de l’Acord Ortogràfic deCastellódela Plana 1932 A la postguerra fundà l’editorial Sicània 1955, la revista literària “Sicània” 1958-59 i la collecció de narrativa valenciana breu “Nostres Faulelles” 1961-66 Interessat en la…