Resultats de la cerca

Era obligat a fer el jurament de fidelitat i homenatge al senyor Com els castlans castlà, des del s XIV fou substituït gradualment per altres persones de més fàcil remoció, com els alcaids, batlles i capitans de castell El castellà del castell d’Amposta, de l’orde de l’Hospital, mantingué aquest títol després d’esdevenir, vers el 1157, el cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó

Pel tractat de Monteagudo fou promesa en matrimoni a Jaume II de Catalunya-Aragó, i foren celebrades les noces a Sòria 1291 Aquest matrimoni, no consumat per la poca edat d’Isabel, fou trencat per Jaume II, que es casà 1295 amb Blanca de Nàpols, i Isabel retornà a Castella el 1296 El 1303 els conjurats contra Ferran IV de Castella volgueren casar-la amb Alfons de la Cerda, però Maria de Molina s’hi oposà El 1310 fou contractat el seu matrimoni amb el duc Joan III de Bretanya, que fou efectuat el 1311, i el marit li féu donació del vescomtat de Llemotges

Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en…

El 1312 fou promesa a l’infant Jaume, primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó, i passà a residir a la casa d’aquest, on convisqué amb altres infantes catalanes L’infant Jaume l’abandonà, en l’acte del casament a Gandesa, el 18 d’octubre de 1319, per entrar en religió, i Elionor tornà a Castella El 1329 es casà, en segones nupcies, amb el germà de Jaume, Alfons III de Catalunya-Aragó Dona de caràcter dominador i autoritari, obtingué del rei la plena donació, a favor de llur fill Ferran i en detriment del primogènit, l’infant Pere, del marquesat de Tortosa i la cessió de diverses…

Tercer fill de Ferran III i de Beatriu de Suàbia, el 1255 intentà una conjuració contra el seu germà Alfons X, però fracassà 1257 Passà al servei del califa hafsí de Tunis, i després, a Itàlia, dels gibellins, que el nomenaren senador de Roma el papa Climent IV, però, l’empresonà al castell de Santa Maria de Pulla 1268-94 En tornar a Castella, la reina Maria de Molina li cedí la regència Quan Ferran IV arribà a la majoritat, Enric passà a l’oposició i intentà de ressuscitar els drets d' Alfons de la Cerda

La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres…

Filla primogènita de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó Juntament amb la seva germana Elvira rebé del seu pare en testament la senyoria de tots els monestirs dels seus regnes, amb la condició de no casar-se Mostrà una gran afecció pel seu germà Alfons VI, vuit anys més petit que ella, amb qui, segons els juglars i la historiografia àrab, mantingué relacions incestuoses Quan Alfons heretà el regne de Lleó 1065, li cedí el govern de la ciutat de Zamora, que Urraca regí amb el títol de reina En ésser derrotat Alfons VI de Lleó per l’altre germà seu, Sanç II de Castella…

Fill de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal, fou utilitzat com a pantalla per la facció contrària a Enric IV de Castella, el qual accedí a confiar-lo a Juan Pacheco, marquès de Villena El rei acceptà que fos jurat hereu del regne, però amb la condició de casar-se amb la seva filla Joana poc temps després revocà la seva decisió i reclamà l’infant Fracassada una primera proclamació a Valladolid, l’any 1465 els seguidors d’Alfons el proclamaren rei a Àvila amb el nom d’Alfons XII i fou reconegut per algunes ciutats El 1467 fou derrotat per Enric IV a la batalla d…

Filla del rei Alfons VII, fou casada a Saragossa 1174 amb el rei Alfons I de Catalunya de Catalunya-Aragó, a la mort del qual exercí la tutoria de llur fill Pere I de Catalunya-Aragó fins que aquest complí vint anys no hi tingué gaires bones relacions Es retirà 1196 al monestir de Sixena, que havia fundat al palau que havia fet construir, on professà com a religiosa s’hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada