Resultats de la cerca

Continuà el negoci del seu pare, Josep Domènech i Taberner, en el qual figurava l’edició del diari “Las Provincias” de València En els seus tallers tipogràfics foren impreses la majoria de les obres fonamentals de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i de començament del XX Serrano i Morales, baró d’Alcahalí, Societat Valenciana de Bibliòfils, etc, a més de la collecció de sainets d’Eduard Escalante En l’orientació de “Las Provincias” mantingué l’autoritat de Teodor Llorente i Olivares, i després 1911, la de Teodor Llorente i Falcó, amb una tendència conservadora i tímidament…

Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren…

Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín Cridat per la Universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín Ibarra y Marín , com a aprenent, del 1735 fins a la mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber A Madrid el substituí el seu germà Joaquín, el qual hi establí una de les impremtes més importants del moment A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, María Antonia Cous y Benedicto —que signava María Antonia Ibarra —, i…

Residí i exposà al Pakistan 1955 Obtingué el Premio Nacional de Grabado de Madrid 1958 i el premi Ciutat de Barcelona de gravat 1972 Treballà especialment l’aiguafort i la punta seca de la seva obra sobresurt l’àlbum Escenes taurines 1963 a l’aiguafort

Consta que tingué impremta a Girona, i hi ha notícia d’obres sortides de les seves premses el 1501 Cobles de Bernat Estrús, 1502 Passió en llatí i 1505 citacions de literatura popular Estigué relacionat amb el cercle de l’impressor de Valladolid Diego Gumiel, i fou el llaç d’unió entre l’impressor provençal establert a Barcelona Carles Amorós i la impremta autòctona de Pere Posa, el jove

S'establí a València el 1732, on actuà fins el 1776 Des del 1746 fou impressor del Sant Ofici La seva obra més important fou la impressió d' Escritores del Reino de Valencia , de Vicent Ximeno 1749 el 1768 imprimí la Prosodia de la lengua latina , de Gregori Maians i Siscar El 1771 era majordom de la confraria d’impressors La impremta fou continuada ja des del 1773 per un probable fill seu, Josep Esteve i Cervera 1747-1820, el qual publicà el Código de Napoleón 1812 i edità, des del 1791, el Diario de Valencia Cap al 1807 s’associà amb els seus germans, sobretot amb Miquel…

Es traslladà de jove a València, on es casà amb la filla de Josep Estevan i Cervera 1821, la impremta del qual dirigí Hi imprimí alguns periòdics i fullets, que en algun cas el dugueren a la presó Liberal, arran de la persecució absolutista del 1823 li fou destrossada la impremta i hagué d’emigrar Tornat de l’exili 1833, creà una impremta de paper d’oficina

Deixeble precoç de Ravanals i d’ Hipòlit Rovira El 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo Féu els gravats Espectacle de la natura, La monarquia hebrea, Escola del cavall , una collecció de làmines per a la Real Fábrica de los Cinco Gremios El 1762 esdevingué individu de mèrit de l’Academia de San Fernando De nou a València, gravà una Puríssima — còpia de Joanes — , i una altra per al llibre de les Ordenanzas de la Real Maestranza de Caballerías , i els retrats del comte d’Aranda 1768 i de Joan Baptista Cervera, bisbe de Canàries D’excellent…

Estudià amb Joan Baptista Ravanals El 1724 anà a Roma i treballà al taller de Sebastiano Conca El 1731 s’establí a Madrid, protegit per fra Vicent Ripoll, general dels dominicans Posteriorment retornà a València, sota la protecció del marquès de Dosaigües, on morí amb les facultats mentals pertorbades Com a gravador, les seves obres principals són la làmina del sermó Las tres púrpuras de Alcira de Jaume Cervera 1707, la del Memorial de Reliquias del Corpus Christi 1709, la primera del volum I del Museo Pictórico de Palomino 1715, els retrats del comte d’Alzira i del marquès de…

Fill de Josep Subirachs Casanovas, obrer de la fàbrica de tints Rottier, i de Josepa Sitjar Ferrer Treballà al taller d’un daurador i el 1942 ja participà en una exposició collectiva al Poblenou, el seu barri Fou aprenent amb Enric Monjo i Garriga 1942-47 i alumne lliure a Belles Arts 1945, però qui exercí sobre ell un profund mestratge fou Enric Casanovas i Roy 1947-48 Exposà individualment a la Casa del Llibre de Barcelona el 1948, i l’any següent, en grup, a Girona i al Segon Saló d’Octubre barceloní, on també ho féu en posteriors edicions Cofundador del grup Postectura, exposà a les…