Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
xacó
Indumentària
Militar
Lligadura militar rígida de forma troncocònica, amb visera.
Usat primer pels hússars hongaresos csákó , era de pèl i sense visera Introduït a la darreria del s XVIII en la infanteria de molts països, fou típic de la cavalleria lleugera de l’exèrcit espanyol d’ençà de la guerra del Francès Sofrí diverses modificacions visera, plomalls, barballeres, etc Actualment és usat per la guàrdia republicana de París en uniforme de gala
quebratxo vermell
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les anacardiàcies, de fulles simples coriàcies, de flors petites, disposades en panícula, i de fruits drupacis.
És propi del Gran Chaco Forneix una fusta vermella, molt dura i resistent Juntament amb Slorentzii , és la principal planta productora de tanins
boleadoras
Caça
Arma llancívola consistent en diverses boles, generalment de pedra, lligades amb corretges en grups de tres o quatre, i que és llançada al coll o a les potes de l’animal per tal d’immobilitzar-lo.
És el mètode tradicional de caça al Chaco, a les Pampes i entre els araucans, així com entre els esquimals i els txuktxis
quebratxo vermell
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les anacardiàcies, de fulles pinnaticompostes, de flors petites i paniculades, i de fruits en drupa.
És natural del Gran Chaco La seva fusta, de color vermell, és molt dura i resistent Forneix matèries tànniques per a l’adob de cuirs
priodont
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels edentats, subordre dels xenartres, de la família dels dasipòdids, pertanyent al grup dels armadillos, que assoleix els 75-100 cm de llargada i fins 60 kg de pes, i té les orelles molt grosses, l’ungla del tercer dit de la mà molt desenvolupada i una gran mobilitat en l’armadura.
Habita als boscs als voltants dels cursos d’aigua i a les regions tropicals de l’Amèrica del Sud a l’est dels Andes, sobretot al Mato Grosso i al Gran Chaco Té costums nocturns i excavadors i s’alimenta d’insectes
abipon
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la família guaicurú, que habita la riba septentrional del riu Bermejo (ara territori argentí, bolivià i paraguaià).
Al s XVIII migrà vers el sud travessant el Chaco, i s’installà en territori de les províncies actuals de Sant a Fe i Córdoba Argentina Alguns arribaren fins a Corrientes el 1770 Foren evangelitzats pels jesuïtes, i actualment són totalment mestissats
cérvol de les pampes
Zoologia
Cérvol, de la família dels cèrvids, d’uns 70 cm d’alçada.
Els mascles adults són de color roig fosc Viuen en indrets oberts, amb vegetació herbàcia abundant, aïllats a l’hivern, i en grups de 10 a 20 individus a la primavera, a la regió del Chaco brasiler i del Paraguai i a la pampa argentina
cinema bolivià
Cinematografia
Cinema desenvolupat a Bolívia.
S'inicià el 1912 amb Luis ECastillo i, entre les produccions de cinema mut, destaquen La gloria de la raza 1926 de LCastillo i APosnansky i Wata-Wara 1929 de JMVelasco L’any 1936 fou realitzat el primer llargmetratge sonor La guerra del Chaco El 1953 hom creà l’Institut Cinematogràfic Bolivià, organisme dirigit per WCerruto i que es dedicà, especialment, al documental En aquesta època destaca la figura de JRuiz Vuelve Sebastiana , 1953 La vertiente , 1958, etc Els anys seixanta i setanta sobresurt la figura de JSanjinés amb les pellícules Ukamau 1966, que donarà nom a un grup…
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals…
literatura paraguaiana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada al Paraguai.
Neix sota la preponderància del Modernisme Alejandro Guanes i Eloy Farina Núñez en són els primers noms notables Les dues generacions modernistes giren entorn de les revistes Crónica 1913-15 i Juventud 1823-25, i els poetes més destacats són Guillermo Molinas Rolón, Leopoldo Ramos Giménez i Pablo Max Ynsfrán Interès a part pel seu caire de poeta popular i pel seu bilingüisme guaraní i castellà té Manuel Ortiz Guerrero Aquest bilingüisme havia afectat en general el desenvolupament de la literatura paraguaiana amb el Modernisme comencen els primers signes d’expressió nacional, i és a partir de…