Resultats de la cerca
Es mostren 18509 resultats
ciutat

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a…
ciutat
Història
Dret administratiu
Títol que, en alguns països, hom atorga a certes poblacions.
A l’edat mitjana, des de la fi del segle V, el terme ciutat civitas fou aplicat gairebé exclusivament a les poblacions emmurallades importants des de l’època romana, en les quals s’installà una seu episcopal A partir de la dominació visigòtica els factors determinants per a tenir consideració de ciutat foren la presència del bisbe —que al Baix Imperi absorbí les funcions de l’antic defensor civitatis — i probablement, també, la del comte, com a capital del pagus corresponent Al començament del s VIII, al territori que després constituiria els Països Catalans,…
Ciutat
Santuari
Santuari i antiga parròquia del municipi de Secastella, a l’esquerra del Cinca, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Ciutat
Publicacions periòdiques
Revista cultural publicada a Manresa del 1926 al 1928, de la qual aparegueren vint números.
D’acord amb els criteris noucentistes, intentà elevar el to de les publicacions de caràcter local Hi aparegueren articles de pensament, creació literària, art, llengua, història i ciències Hi collaboraren, entre d’altres, Josep Carner, Agustí Esclasans, Pius Font i Quer, Josep M López i Picó, Lluís Nicolau d’Olwer i Octavi Saltor
Ciutat Vella
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb la Saïdia i Campanar, a l’est amb Pla del Real, al sud-est amb l’Eixample, al sud i l’oest amb Extramurs Està format pels barris del Carme, el Mercat, el Pilar Velluters, la Seu, la Xerea i Sant Francesc És la zona més antiga de la capital valenciana S'hi poden trobar les restes romanes de l’antiga Valentia, a més de vestigis de la ciutat musulmana i la gran majoria d’edificis remarcables de la ciutat des de l’edat mitjana fins l’època moderna Acull les principals institucions de la ciutat i el País Valencià, com les Corts Valencianes, la Presidència de la…
ciutat lacustre

Ciutat lacustre Palafits al llac de Constança
ciutat universitària
Urbanisme
Tipus de ciutat de funció essencialment universitària.
El cas més clar són les ciutats en què aquesta funció predomina sobre tota altra Uppsala, Coïmbra, Göttingen, Cambridge, Aarhus, Lovaina, Princeton, Akademgorodok Els edificis universitaris representen els conjunts més grandiosos, i els serveis ciutadans són en funció dels estudiants que hi resideixen El terme ha estat aplicat també actualment al conjunt d’edificis universitaris d’una ciutat i que formen una petita ciutat especialitzada dins l’àrea urbana Blindern, a Oslo Orsay, a París Fann, a Dakar Berkeley, a San Francisco
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
ciutat industrial
Urbanisme
Ciutat originada per la indústria, que hi és la funció predominant ( nucli industrial
).
Entre els factors determinants d’aquest tipus de ciutat hi ha la proximitat de les primeres matèries actualment poc important si el transport pot ésser fet sense dificultat i la facilitat de reclutar mà d’obra barata Les ciutats industrials no han sorgit solament a causa de les necessitats creixents de les regions que les envolten, sinó que algunes vegades hi resulten sobreposades, i només poden desenvolupar-se mitjançant mà d’obra exterior Els tipus principals de les ciutats industrials són els centres miners i les ciutats especialitzades en indústries de transformació La…
ciutat nova
Urbanisme
Tipus de ciutat satèl·lit desenvolupada a la Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial per tal de descongestionar Londres.
El pla Abercrombie 1944, que preveia la creació de deu ciutats, fou aprovat el 1946 New Towns Act i constituí l’instrument per a una important política de ciutats noves per a descongestionar les grans metròpolis britàniques Entre el 1946 i el 1950 foren creades 14 ciutats, a cadascuna de les quals hom preveié una població de 60 000 h Als EUA aquest tipus de ciutat ha estat iniciat amb Reston Maryland, i sobretot amb les new communities , encara en projecte
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina