Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Josep Barberà i Falcó
Dret
Advocat.
Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València Presidí en diferents ocasions el Collegi d’Advocats de València
Jeroni Jacint Espinosa i Lleó
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…
Vicent Crevea i Cortès
Música
Compositor.
Estudià amb PPérez i Gascón orgue i composició i fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant del 1844 al 1855, any que renuncià el càrrec Hom en conserva una Missa en fa major, dos misereres a quatre i a vuit veus amb gran orquestra, dos magníficats a cinc veus amb violins i orgue, el motet Memento , dos Dixit Dominus a quatre i cinc veus i orgue, etc Compongué també música per a piano i per a cant i piano
Miquel Crevea i Cortès
Música
Compositor i violoncel·lista.
Germà de Vicent Organista de la Collegiata d’Alacant a partir del 1848, es traslladà a Madrid el 1855, on actuà de violoncellista al Teatro Real i formà part del Cuarteto Monasterio Fou nomenat organista de Sant Nicolau d’Alacant Autor de dues sarsueles inèdites, d’un responsori de Nadal a quatre veus, de dues misses a quatre i vuit veus amb acompanyament d’orgue, d’un miserere i una missa de rèquiem per a dos cors i orquestra, villancicos , motets i obres per a piano
Dídac Covarrubias i Sanç
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1598-1607); succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola.
Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent
Vicent Requena
Pintura
Pintor.
Hom el creu germà de Gaspar Requena Féu diverses obres a València, al monestir de Sant Miquel dels Reis i al convent de Sant Domènec És autor del mural representant el Braç eclesiàstic a la Sala de Corts del palau de la Generalitat de València
Gaspar Requena
Pintura
Pintor.
Documentat des del 1555 En collaboració amb l’extremeny Pedro Rubiales contractà un retaule de Santa Úrsula que hom ha identificat amb el conservat al Museu de Belles Arts de València 1540, procedent del convent de la Puritat, obra que malgrat ésser coetània de Joan de Joanes no n'acusa la influència
Joan Reig i Garcia
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867 Collaborà a El Fénix , Las Bellas Artes i El Pensamiento de Valencia amb articles i poemes Fou degà del collegi d’advocats de València 1874-76 i 1894-99, diputat a corts 1885 i director de la Societat Econòmica d’Amics del País 1872-79 i 1884-86
Joan Antoni Reig i Pla
Cristianisme
Eclesiàstic.
Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, a l’Acadèmia Alfonsiana de Roma i a la Universitat Lateranense de Roma Fou ordenat presbíter a València el 1971 El 1996 fou elegit bisbe de Sogorb-Castelló És president de la Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, vicepresident de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar i vicepresident degà del Pontifici Institut Joan Pau II per a Estudis sobre el Matrimoni i la Família, amb seu a València, depenent de la Pontifícia Universitat Lateranense
Josep Valls
Música
Músic.
Es formà a Bocairent amb Francesc Miralles i amplià els seus estudis a València, on fou deixeble, entre altres, de Just Fuster, de Pasqual Pérez i de Josep Piquezar Visqué uns quants anys a Madrid, on es dedicà amb èxit a la direcció d’orquestra, especialment d’obres líriques A partir del 1880 s’establí a València i ingressà com a professor del conservatori Fou un dels fundadors de la Societat de Concerts Artisticomusical És autor de les sarsueles El favorito i Entre bobos anda el juego i de la comèdia de màgia El pacto con Satanás Compongué nombroses peces, que pertanyen al gènere de saló