Resultats de la cerca

La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família

Passà als Oriol

El seu fill i successor fou Antoni de Coloma i de Melo El net d’aquest i quart comte es casà 1634 amb Isabel Pujades de Borja, segona comtessa d’Anna i baronessa de Finestrat morta el 1666 A llur net i sisè comte li fou annexada 1717 la grandesa d’Espanya pel rei arxiduc El títol passà als Arias-Dávila, comtes de Puñonrostro, i després als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, ducs de Fernán-Núñez La baronia d’Elda havia estat adquirida vers l’any 1495 per Joan de Coloma i Fernández de Heredia, juntament amb les baronies de les Salines i Petrer

Passà a les famílies Coloma, Arias-Dávila, Centurión, Osorio i Falcó

Passà als Queralt, comtes de Santa Coloma, i als García de Samaniego, marquesos de La Granja de Samaniego

El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma

La grandesa d’Espanya fou atorgada el 1691 al seu net Pedro de la Cerda y Leiva El títol passà als Coloma, comtes d’Elda, als Fernández de Córdoba, comtes de Teba, als Portocarrero, comtes de Montijo, als Fitz James Stuart, ducs d’Alba, i als Mitjans

La grandesa d’Espanya li fou annexada per l’emperador Carles VI el 1717 a Joan Basili de Castellví i Coloma, segon marquès de Villatorcas, com a marit de la quarta titular, Francesca Maria de Cervelló, òlim Mercader i Carròs, comtessa de Bunyol Passà als Osorio i als Falcó

A la corona catalanoaragonesa, el càrrec fou establert ja per les Ordinacions de Pere III 1344 Hom l’anomenà escrivà secretari Solien ésser dos generalment eren notaris i havien de resoldre problemes de govern Els era confiat el segell secret, sota la vigilància del camarlenc, i en percebien els drets Participaven en les sessions del consell reial Llur signatura solia figurar en les cartes firmades pel rei Ferran II, en una pragmàtica de l’any 1480, establí el nombre en tres Acompanyaven el rei en els seus desplaçaments i segurament intervenien també en l’expedició de documents de l’…

A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers Alguns dels…