Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…
avantguardisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX.
Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…
bany
© X. Pintanel
Acció de banyar o de banyar-se, especialment la immersió total o parcial del cos en l’aigua d’un riu, de la mar, etc., o d’un continent apropiat (piscina, banyera, etc.), per motius higiènics, esportius, terapèutics o religiosos.
La importància que el bany ha tingut en la majoria de les religions és causada per una doble creença d’una banda, la distinció entre pur i impur, que en totes les religions marca la separació de Déu i l’home, amb la consegüent exigència de purificació que sent l’home davant la divinitat, i, d’altra banda, el simbolisme de l’aigua com a mitjà de purificació ritual i com a element dotat d’una força de renovació que fa que hom la consideri sagrada El bany com a purificació ablució és present, entre d’altres, en les antigues religions orientals, com la irànica i la babilònica a Egipte, on té un…
cardenal
Cristianisme
Títol de cadascun dels alts dignitaris eclesiàstics assistents del papa.
Escollits per aquest, que comunica llur nomenament en un consistori, tenen a llur càrrec l’elecció de successor a la mort del pontífex conclave Molts càrrecs eclesiàstics certes diòcesis i seus primades, ambaixadors, presidències de congregacions romanes, etc comporten l’atorgament del cardenalat Unes altres vegades el títol és concedit com a reconeixement personal per mèrits i treball dins l’església Canònicament i teològicament, el collegi cardenalici té una categoria molt inferior a la del collegi episcopal, però de fet ha gaudit, en la història de l’església catòlica, d’una influència…
franciscà | franciscana
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant fundat per sant Francesc d’Assís el 1208.
Del moviment religiós franciscà sorgiren tres ordes bàsics l’orde primer o OFM ordo fratrum minorum, seguit per tres grans famílies, els anomenats simplement franciscans OFM, els conventuals OFM Con i els caputxins OFM Cap l’orde segon, seguit per diverses classes de religioses, especialment les clarisses i concepcionistes i el tercer orde, seguit per seglars d’ambdós sexes, coneguts com a terciaris franciscans, i també per diversos religiosos i religioses terciaris de moltes congregacions L’orde franciscà fou fundat per Francesc d’Assís a partir del 1208 El primer capítol general de l’orde…
caixa d’estalvis
Economia
Institució financera de caràcter inicialment no lucratiu destinada a l’administració de dipòsits d’estalvis de primer grau a profit dels imposants (pagant-los més interessos que la banca) i de la comunitat.
A diferència de la resta d’intermediaris financers, els beneficis o excedents són destinats a obres benèfiques, culturals, sanitàries i socials en general els directius han d’ésser representatius dels imposants i de les institucions locals i fer la gestió gratuïtament, i s’han de vincular als projectes privats i públics, tant socials com financers, de la localitat, la comarca, la regió o l’estat on són Llur funció econòmica bàsica és de fomentar l’estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió, evitant la tesaurització Les inversions, fetes sempre amb les màximes garanties de…
paper
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
jesuïta
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de la Companyia de Jesús, orde fundat per sant Ignasi de Loiola i aprovat com a tal per les butlles Reginae Militantis Ecclesiae de Pau III (1540) i Exposcit debitum de Juli III (1550).
El 1541 Ignasi de Loiola en fou elegit general, i començà a redactar les Constitutiones 1558 que, amb els nombrosos privilegis pontificis, donen cos jurídic a l’orde, mentre els Exercicios espirituales n'alimenten l’espiritualitat És un orde de clergues regulars amb un quart vot especial d’obediència al papa, sense hàbit ni cor, ni cap penitència imposada per regla Té membres de diferents graus professos, coadjutors espirituals i germans, dels quals nomes els professos de quart vot poden ésser provincials i generals És governada per un general, elegit només pels professos, reunits en…
català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…