Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Santa Coloma d’Erdo
Despoblat
Despoblat del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a 1.423 m alt., al N del municipi, damunt el llogaret d’Erdo
.
L’església de Santa Coloma depèn de la parròquia de la Bastida de Bellera Al s XIII pertanyia a la baronia de Bellera
Santa Coloma de Tuïr
L’església de Santa Coloma de Tuïr
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès al NE dels Aspres, al límit amb les planes rosselloneses; la meitat occidental del terme és formada per una gran plataforma seca, coberta de garriga.
El sector oriental, ocupat en gran part per la vall del torrent de l’Adou, concentra les explotacions agrícoles La superfície agrícola és de 210 ha, de les quals 170 són de vinya 161 produeixen vi amb denominació d’origen controlat També hi ha 8 ha d’arbres fruiters presseguers i 28 ha de prats i farratge Hi ha una pedrera en explotació La població ha estat sempre relativament escassa A la carretera de Tuïr a les Aibrines han sorgit moltes construccions noves El poble , que concentra la poca població del municipi, és situat a 146 m alt, 2 km al S de Tuïr, i bastit al voltant de l’església…
Santa Coloma de Salses
Llogaret
Llogaret del municipi de Salses (Rosselló), a poca distància al S del nucli urbà de la vila.
Santa Coloma de les Illes
Llogaret
Llogaret del municipi de Queixàs (Rosselló), als Aspres, a la vall de la riera de les Illes.
L’antiga església parroquial, situada més amunt del petit nucli de cases, depèn de la parròquia de Queixàs Anomenat Giramonts el 963, prengué el nom de Montoriol de les Illes o d’Amunt , i també el de Santa Coloma de Montoriol de les Illes
Cabanes
Poble
Poble del municipi de Sant Genís de Fontanes (Rosselló) a 35 m d’altitud, vora la riba dreta del Tec, a 2 km de Sant Genís, al nord.
És esmentat ja el 854 L’església, preromànica i romànica s X-XI, és dedicada a santa Coloma Hi hagué l’antic priorat benedictí de Santa Coloma que depenia de l’abadia de Sant Andreu de Sureda
el Burguet
Burguet (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall Fosca, aturonat a la dreta del Flamisell.
Forma un grupet de cases centrades per l’església de Santa Coloma, petita i amb campanaret d’espadanya Al segle XIX formava municipi amb Cérvoles
Vall de Santa Creu
Subcomarca històrica de la Fenolleda, a la Catalunya del Nord.
Comprèn el territori dels municipis d’Atsat, Conòsols, Ginclar, Montfort, Puillorenç, Salvesines, Santa Coloma de Rocafort i Sant Martí de Les, que en la divisió departamental francesa del 1790 foren segregats del sector dels Pirineus Orientals i inclosos dins el departament de l’Aude
Sant Joan de l’Erm
Monestir
Monestir, de localització desconeguda, situat a l’Alt Empordà, prop d’Empúries.
Era una petita comunitat femenina que seguia la regla benedictina i que decaigué molt en la despoblació del 1348 El 1368 fou unit a les petites comunitats de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella les tres cases juntes tenien només cinc monges
vall de Santa Creu
Alta vall de la Bolzana, estesa en direcció SN, des de la serralada que separa les valls de l’Aglí i de la Tet (del tuc Dormidor, 1.843 m, a la serra d’Escales, límit amb el Conflent) i les Corberes, que obliguen el riu a prendre la direcció WS.
Comprèn els llocs de Montfort, Ginclar, Salvesines, Puillorenç amb el seu antic i aturonat castell i la Pradella també en formen part, històricament, els llocs de Conòsols, Santa Coloma de Rocafort o d’Aigueta, Atsat i Sant Martí de Les, a la dreta de l’Aude, entre les gorges de Sant Jordi i de Les Formà part del vescomtat de Fenollet i de la vegueria de Fenolleda, però en la divisió departamental del 1790 no fou incorporada als Pirineus Orientals com la resta de la Fenolleda, malgrat les protestes dels seus habitants, que argumentaven les relacions amb el Rosselló
Sant Marc de Castelló d’Empúries
Monestir
Antic monestir de monges benedictines, situat a la vila de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), prop del pont nou de la Muga.
La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella Matella i Sant Joan de l’Erm cinc entre els tres convents El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona La capella de Sant Marc,…