Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Santa Coloma de Can Cabra
Església
Església romànica, annexa a la masia de can Cabra, a la parròquia de Llinars de l’Aiguadora, dins el municipi de Castellar del Riu (Berguedà), a l’W del terme.
Matella
Monestir
Antic monestir (Santa Coloma de Matella) de dones que seguien una regla de tipus benedictí, situat al N de Sant Iscle d’Empordà (Serra de Daró, Baix Empordà).
L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià —que hi exerciren sempre un cert domini—, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s’extingí L’església serví de pallissa durant segles al Mas Cebrià
Fitor
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), al sector muntanyós del terme, al massís de les Gavarres, a la capçalera de la riera de Fitor
, afluent, per la dreta, del Daró.
L’església parroquial és dedicada a santa Coloma Prop del poble hi ha un dolmen conegut pels Tres Peus Formava part de l’antic terme de Fonteta
Llinars de l’Aiguadora
Caseria
Caseria i cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de Mata Formava municipi independent a mitjan s XIX
Sant Roc d’Olot
© Fototeca.cat
Barri
Barri de la ciutat d’Olot (Garrotxa), situat al SW del nucli urbà, a la dreta del Fluvià, al sector de la carretera de Santa Coloma de Farners.
L’antic veïnat rebé el nom del santuari i font de Sant Roc , prop del riu units a la ciutat pel passeig de Sant Roc, on se celebraven diversos aplecs Ha estat creada una nova parròquia, sota l’advocació de sant Roc
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…