Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Joan Potau i Farré
Economia
Dret
Magistrat i comerciant.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 Durant la Guerra Civil Espanyola fou jutge de primera instància i d’instrucció de Lleida, i magistrat de l’Audiència de Lleida a Solsona En acabar el conflicte, s’exilià a França, on residí fins el 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic Fou gerent general d’un empresa importadora de vins, licors i conserves i director general d’un laboratori farmacèutic, i un dels elements més actius de la colonia catalana de la ciutat de Mèxic Dedicat també al periodisme, dirigí la revista Orfeó Català L'any 1991 rebé la Creu de Sant…
cànon ambiental d’abocament
Economia
Cànon que grava l’abocament d’aigües residuals procedents de sanejaments urbans, establiments industrials i altres punts susceptibles de degradar la qualitat de les aigües.
Els abocaments autoritzats per la llei d’aigües graven amb un cànon destinat a la protecció i millora del medi receptor de cada conca hidrogràfica L’import del cànon resulta de multiplicar la càrrega contaminant de l’abocament, expressada en unitats de contaminació, pel valor que s’assigni a cada unitat, i els titulars de les autoritzacions l’han de pagar a l’organisme competent de la conca, que el destina a la protecció de la qualitat de les aigües prevista en el pla hidrològic de la conca i el pla nacional de sanejament i depuració
Tippu Tip
Economia
Història
Nom amb què fou conegut Aḥmed ibn-Muḥammad, mercader africà d’origen àrab.
S'enriquí amb el tràfic d’esclaus a l’Àfrica Oriental Ajudà David Livingstone 1867 i Vernet Cameron 1874 i acompanyà HMStanley en el descens pel Congo, 1876-77 Aliat amb el soldà de Zanzíbar 1880, per tal de conservar el control de la conca del Congo el 1887 signà un tractat que el convertia en governador sota mandat europeu però, hostilitzat pels comerciants àrabs, el 1890 es retirà a Zanzíbar
Compañía Sevillana de Electricidad SA
Economia
Empresa productora d’energia elèctrica fundada a Sevilla el 1894 amb capital basc.
El 1945 creà Saltos del Guadiana SA conjuntament amb Hidroeléctrica Española SA i Unión Eléctrica SA per explotar la conca d’aquest riu Durant els anys cinquanta i seixanta absorbí diverses empreses que la portaren a controlar la distribució elèctrica d’Andalusia Té centrals hidràuliques, tèrmiques i nuclears —una tercera part d’Almaraz i participació a Valdecaballeros, en construcció— El 1985 tingué uns ingressos de 143 517 milions de pessetes amb una plantilla de 6 443 treballadors
Hidroeléctrica Española SA
Economia
Empresa, fundada el 1907, dedicada a la producció i distribució d’energia elèctrica.
Està vinculada al Banco de Vizcaya És la primera empresa privada del sector Té 93 centrals hidràuliques en explotació a les conques del Tajo, Xúquer, Segura, Mijares, Guadiana i Túria, centrals tèrmiques a Castelló, Escombreras i Aceca centrals nuclears a Almaraz i Cofrents El seu mercat és Madrid 42% de la província, el País Valencià, Múrcia, Terol, Conca, Guadalajara, Toledo i una part de les comarques de Tarragona El 1985 produí 22 973 milions de kWh Controla Hidroelèctrica de Catalunya SA pel fet que té més d’un 80% del seu capital
Miquel Torres SA
Economia
Empresa vinícola amb seu a Vilafranca del Penedès.
Té els orígens en la comercialització dels vins elaborats a partir del conreu de les vinyes familiars des dels primers anys del segle XIX El 1870 els germans Jaume i Miquel Torres Vendrell fundaren Torres i Companyia, societat d’elaboració i exportació de vins, amb destinació sobretot a l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina i Europa Aquest any es construí també el primer celler de l’empresa a Vilafranca del Penedès Parallelament, la destillació de brandis adquirí cada cop més rellevància, i un impuls definitiu a finals dels anys vint del segle XX Arran de la Guerra Civil de 1936-39 el celler…
Petrobras
Economia
Companyia petroliera brasilera fundada el 1953
.
Amb seu a Rio de Janeiro, fou creada amb l’objectiu d’impulsar la prospecció, producció, refinatge, transport i distribució del petroli del Brasil És propietària d’una important infraestructura que comprèn refineries, oleoductes, plataformes petrolieres, vaixells petroliers i xarxes de benzineres Present en una vintena llarga de països, és la primera companyia de l’Amèrica del Sud i una de les més grans del món en volum de capitalització, i és líder en prospecció marítima a grans profunditats Fins a mitjan dècada de 1990 operà en règim de monopoli estatal A partir d’aquests anys, tot i…
Vall Companys
Economia
Empresa de producció ramadera i de pinsos.
Fou creada pels germans Josep Maria i Antoni Vall i Companys amb la compra, el 1956, de la farinera La Meta de Lleida, dedicada a la producció de farines panificables, que posteriorment es reconvertí en fàbrica de pinsos També inicià la incorporació de granges porcines i l’entrada al sector avícola a través d’un model d’integració el granger aportava les installacions i la feina, i la companyia posava la resta El 1970 esdevingué societat anònima i es traslladà al polígon industrial El Segre El 1977 començà l’expansió geogràfica amb l’adquisició de Gepesa, fàbrica de pinsos avícola i porcina a…
Antoni López i López
© Fototeca.cat
Economia
Comerciant, navilier i banquer.
Originari d’una família d’ hidalgos agricultors de Ruiloba, extremament pobra El seu pare, Santiago López i Ruiz de Piélago, morí a Cadis, on havia anat a treballar, quan Antoni tenia dos anys El 1831 passà a Cuba, on amassà una gran fortuna, gràcies sobretot al tràfic d'esclaus Es dedicà al transport marítim El 1852 constituí, a Santiago de Cuba, A López i Cía, societat que féu bastir el primer vaixell espanyol d’hèlix, primera nau de la Compañía Transatlántica Española 1881 Passà a residir a Barcelona el 1856, a la casa dels banquers indianos Vidal i Quadras, establí la línia Alacant-…
fruiter
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…