Resultats de la cerca

Inicià la seva trajectòria musical amb l’orquestra La Principal, de la seva vila Posteriorment fou fundador de l’Orquestra Amics de la Música i formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i del Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Solista de l’Orquestra Pau Casals i de la del Gran teatre del Liceu, fou primer clarinet de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 Les seves qualitats com a intèrpret foren reconegudes per figures com R Strauss, I Stravinsky, FP von Weingartner, S Koussevitzky o J Cassadó En diverses ocasions actuà amb figures de la lírica, entre les quals destaca…

El 1863 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Participà en l’ambient bohemi barceloní de la seva joventut i fou amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres teatrals Afecte a l’ideari catalanista de Valentí Almirall, fou redactor en el Diari Català i en altres publicacions, amb el pseudònim Pau Bunyegas , com Lo Noy de la Mare en fou director i únic redactor, Un Tros de Paper , La Llumanera…

S’inicià en la música amb el seu pare, BF Zinck, i finalitzà els seus estudis a Hamburg També rebé classes de CPE Bach, a qui sempre tingué com a model El 1777 ocupà el carrec de primer flautista en l’orquestra de la cort de Ludwigslust El 1787 es traslladà a Copenhaguen, on treballà com a pedagog, teclista acompanyant de la Kongelige Kapel i organista de la Vor Frelsers Kirke El 1783 publicà sis sonates per a teclat a Hamburg i Leipzig que obtingueren certa popularitat i una important collecció de lieder en quatre volums -apareguts entre el 1791 i el 1793- en llengua alemanya i danesa També…

Fill i successor de Guillem III de Montferrat, es casà amb Teodora de la qual se separà, germana d’Isaac II Àngel auxilià decisivament l’emperador contra els seus enemics de l’interior Entrà a Tir el 1187 la defensa contra el setge de Saladí li valgué la possessió de la ciutat Es casà 1190 amb Isabel d’Anjou, reina de Jerusalem, però hagué de vèncer, amb l’ajuda de Felip II August de França, la resistència de l’exrei consort Guiu de Lusignan, defensat per Ricard I d’Anglaterra Morí a les mans d’un membre de la secta dels assassins

Fill del rei Casimir II de Polònia i germà de Leszek II el Blanc, que li donà en apanatge Masòvia i Cuiàvia Fracassats els seus esforços per rebutjar les ràtzies provinents de Prússia, recorregué a l’orde teutònic, al qual concedí la regió de Chełmno Kulm, fet que inicià la penetració de l’orde a Prússia

Fill de FredericI, duc de Suàbia, fou duc de Suàbia i de Francònia 1115, el 1127 s’oposà a l’emperador Lotari II i fou coronat temporalment rei d’Itàlia 1128 Fou elegit rei a la mort de Lotari II, enfront d’Enric X el Superb, duc de Baviera i de Saxònia, cap dels güelfs Això provocà una devastadora guerra civil, origen de les lluites entre güelfs i gibellins El 1142, fou convinguda a Frankfurt una pau molt inestable Participà en la segona croada i, en tornar-ne 1149, començà de nou la guerra civil contra Enric XII el Lleó, fill d’Enric el Superb Morí sense haver aconseguit de dominar el…

Autor de sarsueles, com Primer jo 1873, Les campanetes 1873, en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano, musicades per Josep Ribera, El somni de la innocència 1895, amb música d’U Fando, etc Adaptà el vodevil Kikirikí 1887, l’opereta Flor de te 1897 i les comèdies La torre dels misteris 1876 i La casa tranquilla 1879, i La làmpara meravellosa 1894 Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona

Llicenciat a Barcelona el 1923, des de l’any 1924 exercí al sanatori de Torrebonica, i dos anys més tard en fou el director Es doctorà el 1927 amb un estudi sobre l’aplicació del tiosulfat sòdic en el tractament de la tuberculosi Fou fundador i secretari de la Societat de Tisiologia de Barcelona 1930 i director de l’Obra Antituberculosa de la Caixa de Pensions Dedicà tota la seva vida a la lluita contra aquesta malaltia i fou un dels capdavanters dels estudis de microscòpia electrònica a Catalunya

Germà d’Antoni, Lluís i Joaquim Recollí i colleccionà insectes, amfibis i rèptils A l’estació meteorològica installada a la seva casa de Taradell registrà dades d’interès per al coneixement climàtic de la localitat

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, el qual presidí 1993-98 Participà en expedicions a Kenya i Tanzània 1976, a l’Hindu Kush 1977 i als Andes de Bolívia 1978 A partir dels anys vuitanta, dirigí i assessorà diverses expedicions primera expedició catalana al Karakoram Gasherbrum II, 1980, segon intent català a l’Everest 1983, primera ascensió catalana a l’Everest 1985, entre d’altres Fou sots-director general d’operacions del Comitè Organitzador del Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 i de nombrosos articles en revistes de muntanya Dirigí l’estació…