Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
corc
corc de la fusta (Anobium punctatum)
Chris Moody (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Nom donat als adults i a les larves de diversos coleòpters que viuen a la fusta, al gra o en d’altres productes vegetals, dels quals s’alimenten.
Pertanyen a diferents famílies i són de costums i aspecte força diversos Els anòbids són molt petits, de cos pubescent, o subcilíndric, i quan hom els molesta resten perfectament immòbils fugen de la llum i viuen especialment a la fusta o en d’altres matèries que contenen cellulosa se'n destaquen l’espècie Stegobium paniceum , el corc de pa , que ataca la farina i els productes que en són elaborats, i l' Anobium punctatum , el corc de la fusta o rellotge de la mort, que viu a la fusta i hi dóna uns cops, rítmicament, que recorden el tic-tac d’un rellotge Els…
corc
corc dels troncs (Cossus cossus)
Urmas Ojango (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Nom genèric aplicat a les erugues de diversos lepidòpters, com ara el Cossus cossus o corc dels troncs, i els tortrícids Cydia pomonella o corc de les pomes i les peres i Lobesia botrana o corc del raïm.
corc
Persona o cosa que va consumint la hisenda, els cabals, etc, d’algú.
corquim
corquim produït per Hylotrupes bajulus (cuc de les bigues o corc gran de la fusta)
Jesus Dieguez Fernandez (CC BY 2.0)
Pols o serradures que fa el corc a la fusta.
anòbids
Entomologia
Família de coleòpters polífags, que comprèn individus de petites dimensions, generalment de formes cilíndriques i de tons foscs, xilòfags.
Viuen als arbres malalts, a la fusta tallada i en altres matèries vegetals, que corquen Quan hom els toca resten immòbils simulant ésser morts d’ací prové llur nom El grup comprèn moltes espècies, les larves de les quals són conegudes pel nom de corcs corc, com el corc de la fusta, el corc dels mobles, el corc de la farina, etc
coleòpters
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la majoria són…
ostomàtids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters de dimensions petites o mitjanes, que tenen el cap molt ficat a dins del tòrax, les antenes curtes amb l’àpex gruixut, el protòrax ample, les potes curtes i els èlitres que cobreixen tot l’abdomen, i són, en general, de color negre lluent.
Comprèn unes 500 espècies, que habiten a l’interior dels troncs vells, en els fongs i en diverses substàncies vegetals De les deu espècies que habiten als Països Catalans, cal destacar el corc gros del gra Tenebrioides mauritanicus
còssids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de cos robust i abdomen llarg que, en estat adult, en mancar d’espiritrompa, no s’alimenten.
Les erugues són xilòfagues i foraden galeries en la fusta d’arbres caducifolis gràcies a llurs mandíbules poderoses són perjudicials, molt longeves i poden constituir una plaga Els gèneres més importants són Cossus i Zeuzera , dels quals destaquen les espècies Cossus cossus o corc dels troncs i Zeuzera pyrina o barrinador dels avellaners