Resultats de la cerca

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt

El cognom apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor d’obres teatrals, com Cristeta, l’estanquera 1866, Les caramelles o una vara de justícia sd i Lo rei tranquil , amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887 El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral

Fou introductor del gòtic de l’Illa de França a Castella Per encàrrec d’Alfons VIII féu la capçalera i el cimbori de la catedral d’Àvila ~1170 Acabà la basílica romànica de Sant Vicenç d’Àvila, amb voltes d’encreuament d’ogives Esculpí l’apostolat d’aquella mateixa basílica, en un estil ja gòtic, i també el sepulcre dels sants Vicenç, Sabina i Cristeta

Enviat per Dioclecià i Maximià per tal de perseguir els cristians, segons la llegenda, s’establí a Saragossa recorregué les ciutats de la costa catalana i féu incursions a l’interior de la península Ibèrica, a les Gàllies i a Àfrica Apareix per primera vegada en la passió de sant Vicenç de Saragossa-València s IV, i fou introduït successivament a d’altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, dels divuit màrtirs de Saragossa, de Just i Pastor d’Alcalá, de Leocàdia de Toledo, de Vicenç, Sabina…

El teatre amateur La industrialització i l’adveniment de la societat capitalista comportaren canvis profunds en la societat i en la cultura popular La distracció quotidiana dels homes, un cop acabada la jornada laboral, era el cafè o la taverna, llocs en què bevien i es jugaven el sou Les dones s’havien d’acontentar amb el safareig al carrer o a la botiga Representació de l’obra El barret de palla d’Itàlia , d’E Labiche, duta a terme el 1983 pel quadre escènic del Foment Hortenc, una entitat fundada ja l’any 1887 i que des dels seus inicis ha mantingut un elenc teatral de molt bon nivell…