Resultats de la cerca

Fill segon de Manuel Filibert de Savoia-Aosta i d’Helena de França Seguí la carrera de marí, lluità a la guerra de Líbia i a la d’Etiòpia i arribà al grau d’almirall Designat rei de l’efímera Croàcia independent pel seu parent el rei d’Itàlia, no arribà a ésser coronat En ésser proclamada la república a Itàlia hagué d’exiliar-se

Llicenciat en dret 1961, als anys 1970 fou condemnat a un any de presó per les seves activitats nacionalistes croates Vers la fi dels 1980 entrà en la Unió Demòcrata Croata HDZ, de la qual esdevingué secretari i president del comitè executiu 1990 Del maig a l’agost de 1990 fou primer ministre de Croàcia i del juliol al desembre del 1991, president de la república federal socialista de Iugoslàvia El 1992, la nova Croàcia independent l’elegí president del parlament de l’estat El 1997 ingressà en el Partit Popular Croata HNS, partit que el portà a la presidència de la…

El 1636 realitzà un llarg viatge d’estudis a Italia Lluità durant tota la seva vida contra la dominació turca, sobre la qual redactà pamflets polítics de valor literari, com A török áfium ellen való orvosság ‘Remei contra el verí turc’, 1662 i escriví la seva obra principal, l’epopeia Szigeti veszedelem ‘El setge de Sziget’, 1646, imprès el 1651/> Inspirat en models italians i aprofitant els mitjans poderosos oferts per l’estil barroc, Zrínyi confegí un cant a la resistència contra els turcs

Ordenat de sacerdot 1930 i creat bisbe de Zagreb 1937, durant la Segona Guerra Mundial maldà per limitar els extremismes del moviment nacionalista ústaixa d' Ante Pavelić S'oposà aferrissadament al govern comunista de Tito i a les mesures adoptades amb vista a la creació d’una església nacional Arrestat i acusat de collaboració amb Pavelić, fou condemnat 1945 a setze anys de treballs forçats Alliberat 1952 i confinat a Krašić, Pius XII l’elevà a la porpra cardenalícia 1953, fet que provocà la ruptura de relacions entre Iugoslàvia i el Vaticà

Començà la seva activitat literària amb la poesia romàntica A porta inferi 1897, Milǎ sedmi loupžníku ‘L’estimada dels set bandolers’, 1906 En el període de la Primera Guerra Mundial es dedicà a l’exaltació de la independència nacional Okno ‘La finestra’, 1921

Rebé diverses missions dels papes Eugeni IV i Nicolau V Reprimí l’heretgia hussita a Alemanya, Bohèmia i Hongria Intervingué en el concili de Ferrara-Florència i perseguí durament els jueus de l’Europa central Predicà la croada contra els turcs i aconseguí l’alliberament de Belgrad 1456 Escriví De papae et concilii sive Ecclesiae autoritate 1580 Fou canonitzat el 1690 La seva festa se celebra el 25 d’octubre

Hàbil miniaturista, s’inspirà en models de Miquel Àngel i de Rafael Gaudí d’una gran anomenada en el seu temps i fou protector d’El Greco a Roma

Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Viena, publicà nombrosos treballs sobre història literària medieval i sobre diversos aspectes de l’evolució de les llengües romàniques Edità una versió catalana del Llibre dels Set Savis 1876

Preceptor dels fills de János Hunyadi Ladislau VI i Maties I d’Hongria Escrivà reial 1443, fou bisbe de Várad 1445 i canceller 1452, i contribuí a l’elecció de Maties I 1458 El 1465 fou nomenat arquebisbe d’Esztergom Empresonat pel fet d’haver intentat entronitzar el príncep polonès Casimir 1471, fou alliberat poc abans de la seva mort Fou un dels promotors del renaixement hongarès a la Universitat de Bratislava, on fundà l’Acadèmia Istropolitana Escriví Oratio ad Sixtum III i Epistolae in diversis negotiis Els seus discursos polítics foren editats el 1878

Fou conseller del rei d’Hongria Joan I Zápolya, que el féu bisbe de Nagyvárad i tutor i ministre del seu fill Joan Segimon 1540 Designat cardenal, féu una aliança amb Turquia però, després del fracàs de les forces del soldà, a les portes de Viena, intentà una política de compromís entre els turcs i la casa d’Àustria, la qual cosa provocà el seu assassinat