Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
Damasc
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de Síria, que constitueix un muḥāfaẓa independent i a la vegada fa les funcions de capital del muḥāfaẓa homònim.
És a l’extrem occidental del desert de Síria, al peu del mont Qāsyūm, prop de les falles orientals de l’Antilíban, en un fèrtil oasi, el Guta, regat pel riu Baradā La ciutat, voltada d’hortes de fruiters, amb una zona intermèdia de cereals i oliveres, és una important cruïlla de camins que la convertí en un florent centre comercial entre Orient i Occident Poc temps després de la independència, la ciutat tenia 303952 h, i d’aleshores ençà ha crescut molt ràpidament, a raó del 5,5% anual Té famoses indústries artesanes tapissos, objectes de metall i fusta i perfums, però també s’hi han…
Apol·lodor de Damasc
Arquitectura
Arquitecte que bastí el fòrum de Marc Ulpi Trajà
, a Roma.
Hom li atribueix també, entre altres obres, el pont sobre el Danubi, reproduït a la columna de Trajà i a l’arc de Trajà a Ancona
Bagdache Khālid
Política
Polític sirià.
Secretari general del partit comunista de Síria des del 1933, fou membre del parlament de Damasc 1954-58 Exiliat a Txecoslovàquia amb motiu de l’entrada de Síria a la RAU, hi tornà l’any 1966 Fou un dels marxistes més influents dels països àrabs
Nicolau Damascè
Filosofia
Historiografia
Historiador i filòsof.
Home de confiança d’Herodes el Gran, a la mort d’aquest es traslladà a Roma Acollit per August, escriví una Història Universal en 144 llibres, obra important com a testimoniatge de les innombrables fonts que utilitzà i particularment interessant en la part que tracta d’Herodes També escriví una Autobiografia , una Vida d’August i les Mirabilia , obres de ciència i de filosofia d’inspiració aristotèlica
al-Malik al-Ādil ibn Zangī Nūr al-Dīn
Història
Atabeg
de Damasc (1146-74), fill i successor d’‘Imād al-Dīn Zangī.
En lluita contra els croats, s’emparà del comtat d’Edessa 1146-50 i de Damasc 1154 Participà activament en l’esfondrament dels fatimites a Egipte, que passà a les mans de Saladí 1171
‘Abd al-Raḥmān I de Còrdova
© Fototeca.cat
Història
Primer emir independent d’Al-Andalus.
Fill de Mu'āwiya ibn Hišām i considerat únic supervivent de la matança que Abū-l-'Abbās féu dels omeies de Damasc, recorregué l’Àfrica del Nord fins a refugiar-se entre els rustemites de Tāhert Des d’allí entrà en contacte, a través del seu llibert Balǧ ibn Bišr al-Qušayrī, amb els sirians d’Al-Andalus, clients de la seva família, i amb els iemenites, els quals estigueren d’acord a ajudar-lo en els seus projectes Passat a la península Ibèrica, i fracassades les negociacions amb Yūsuf al-Fihrī, valí d’Al-Andalus, el derrotà prop de Còrdova 756 i es proclamà emir independent 773,…
Yazīd II
Història
Novè califa omeia de Damasc (720-724), successor d’‘Umar II.
El seu califat es caracteritzà per les rivalitats entre les tribus àrabs principals i la rebellió del governador del Khorāsān, Ibn al-Muhallab, que sufocà El succeí el seu germà Hišām
Mu’awiyya I
Història
Primer califa de Damasc (661-680) i fundador de la dinastia omeia.
De la família de Mahoma, fou nomenat governador de Síria 639 per ‘Umar fins que, a la mort d’Uṯmān 656, es negà a reconèixer ' Alī ibn Abī Ṭālib i es proclamà califa a Jerusalem 661 Establí les bases del futur imperi omeia i convertí el califat en hereditari
Abd el-Kader
Història
Emir d’Algèria.
Després de la conquesta d’Alger 1830 pels francesos, les tribus àrabs d’Orà el nomenaren emir Installà la seva capital a Mascara i emprengué la “guerra santa” contra França 1832-47 amb sort desigual El 1837 aconseguí que els francesos li reconeguessin Orà i una part de la província d’Alger pau de Tafna, però des del 1843 els francesos ocuparen tot Algèria i hagué de refugiar-se al Marroc Des d’aquí intentà un nou atac, però fou vençut a la batalla de l’Isly 1844, i tres anys després es lliurà als francesos Estigué empresonat a França fins el 1852, que fou alliberat, i es traslladà a Bursa i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina