Resultats de la cerca
Es mostren 245 resultats
domàs
Peça de vidre o de terrissa procedent de Damasc.
Amman
Ciutat
Capital de Jordània i del muḥāfaẓa homònim, situada al N del país vora el vadi Zerga, al límit occidental de l’altiplà d’Aràbia, que la separa de la depressió de la mar Morta.
Fou escollida com a capital per la seva situació, l’any 1946, en assolir el país la independència respecte a la Gran Bretanya És el principal centre administratiu, industrial i comercial de Jordània Al costat de la ciutat vella s’ha desenvolupat la ciutat moderna, de caràcter europeu, amb amples avingudes i carrers rectes, vorejats d’alts edificis La ciutat creix actualment d’una forma molt ràpida, a causa, en gran part, de l’arribada de refugiats àrabs procedents d’Israel Les activitats es basen en les manufactures del tabac, tèxtils, alimentàries, del cuir i en la fabricació de ciment…
arameu | aramea
Història
Individu d’un poble semita de l’antic Orient establert al segle XI aC a l’oest d’Assíria.
Una sèrie de documents —un text cuneïforme de la III dinastia d’Ur 2006 aC— esmenten la ciutat d’Aramiki els noms d’Aramu i Ahlamu apareixen a Mari segles XIX i XVIII aC, els quals semblen provar l’existència del poble arameu ja el II millenni aC, bé que la seva localització és difícil Segons la Bíblia, a l’època d’Abraham la regió dels arameus, Aram Naharayim, era al nord de Mesopotàmia, i el seu centre era Haran Als voltants de l’actual Baalbek hi havia unes tribus aramees nòmades, arribades de Mesopotàmia al segle XI aC Hi fundaren diversos petits estats Šamal, Arpad, Alep, Hama i …
Badr al-Ǧamālī
Història
Antic esclau armeni convertit a l’islam.
Fou visir del califa fatimita al-Mustanṣir Malgrat la pèrdua de Damasc 1076 davant els turcs, donà l’última flamarada de vitalitat a la ja decadent dinastia
Andreu Bacallar
Cristianisme
Bisbe de l’Alguer (1578-1605) i de Sàsser (1605-1612).
Home d’extensa cultura i gran coneixedor de les llengües llatina, grega, hebrea i caldea Entre els seus treballs sobresurt la traducció, del grec al llatí, de les obres de Joan de Damasc
Asà
Història
Rei de Judà, fill i successor d’Abies.
Fortificà el territori de Judà i refusà els atacs dels cuixites i dels israelites Pactà amb Benhadad, rei de Damasc, i meresqué, per això, la reprovació del profeta Hananí Lluità per abolir la idolatria
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
nabateu
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica considerada com un dialecte de l’arameu occidental.
Hom en conserva més de 2500 inscripcions sobre pedra en una zona que va des de Damasc fins a la mar Roja sobretot a la península del Sinaí, la majoria datades als segles II i III dC
‘Abd al-Qādir al-Maḡribī
Filosofia
Literatura
Periodisme
Erudit, traductor i periodista sirià.
Un dels fundadors de l’Acadèmia Àrab de Damasc, el seu pensament fou influït per les idees de la salafiyya Fou un dels precursors del renaixement cultural Naḥda a Síria És autor d’unes memòries Al-Muḏakkarāt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina