Resultats de la cerca

Creada per Josep Maria Armangué i els seus germans, i amb l’ajut dels germans Moré, s’inicià amb la fabricació de down cars , vehicles sense motor que s’utilitzaven al principi del segle XX per a fer curses per carrers i pistes en baixada Després dels primers autocicles, iniciaren la fabricació de vehicles amb motor, molts del quals foren utilitzats per a la competició En aquest àmbit, obtingueren victòries de renom, com la del mateix Josep Maria Armangué a la cursa Barcelona-Sabadell-Barcelona del 1914, la del Garraf, la Copa de l’Ordal o la dels Brucs Un David , pilotat per…

Competí en la classe 420 durant la dècada de 1970, a les files del Reial Club Marítim de Barcelona Es proclamà dues vegades campió de Catalunya i guanyà diverses regates internacionals

Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en el pes wèlter en vèncer el púgil Jesús de Jesús 1994

Especialitzat en proves de resistència, també destacà en altres modalitats de motociclisme L’any 1996 s’inicià en la competició de curses del Mundial de superbike i supersport El 1998 fou quart classificat en el Campionat d’Europa de supersport i l’any 2000 s’incorporà, durant tres temporades, al Mundial de motociclisme en la categoria de 250 cc El 2003 començà a participar en proves de resistència S’ha proclamat vencedor de les 24 Hores d’Oschersleben 2003, 2015, 2016, 2017, les 24 Hores de Le Mans 2005, 2017, el Bol d’Or 2007, les 12 Hores de Portimão 2016 i les 8 Hores d’Eslovàquia 2017, i…

S'inicià en les categories infantils i juvenils del Real Sporting de Gijón, i l’any 2000 debutà en el primer equip, en el qual jugà tres temporades 2000-03 La temporada següent passà al Saragossa, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2004 L’any 2005 fitxà pel València, amb el qual obtingué la Copa del Rei la temporada 2007-08 La temporada 2010-11 s’incorporà al primer equip del Futbol Club Barcelona dirigit per Josep Guardiola i Sala en fou titular i guanyà la Lliga 2011, 2013, la Lliga de Campions 2011, la Copa del Rei 2012, el Mundial de clubs 2011 i la…

Competí pel Centre Gimnàstic Barcelonès i pel FC Barcelona Fou campió 1991, 1993 i subcampió 1990, 1992 de Catalunya de triple salt a l’aire lliure, i campió 1993 i segon classificat 1992 en la mateixa prova en pista coberta El 1993 fou medalla de bronze en categoria absoluta en els Campionats d’Espanya de pista coberta

Vinculat al CN Banyoles com a nedador, entrenador i directiu Fou president de la secció de dret esportiu del Collegi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal Arbitral de l’Esport del COI Presidí la Federació Catalana de Rem 1964-66, 1967-70 i de Natació 1977-81, 1985-95 i, el 1996, accedí a la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC, càrrec compaginà amb el de president del Comitè Olímpic Català des del 2007 L'any 2014 deixà la presidència de l'UFEC i fou substituït per Gerard Esteva Fou guardonat amb l’Orde Olímpic d’argent, els Anells d’Or del COI, la medalla…

Amb llicència federativa des del 2001, ha estat soci de diversos clubs, com el Cambrils Golf Par 3, el P&P la Figuerola, el Centre de Golf el Vendrell, el Club de Golf Reus Aigüesverds, el Teyco l’Ampolla Cambrils o el Golf Cambrils P&P El 2005 fou subcampió de Catalunya de joc per cops i l’any següent debutà amb la selecció catalana Es proclamà campió del món 2006 i subcampió d’Europa 2007 També participà en altres competicions internacionals com l’encontre Catalunya-Andorra 2006, el Campionat del Món individual 2009 o l’Obert d’Irlanda 2009

Defensa format a les categories inferiors de l’Indústries García, l’any 1997 guanyà un Campionat d’Espanya sub-23 Debutà amb el primer equip la temporada 1999-2000 Posteriorment formà part de diversos equips a divisió d’honor o divisió de plata Jugà al FS Montcada 2000-01, FC Andorra 2001-02, RCD Espanyol 2002-03, Benicarló FS 2003-04, FC Barcelona 2004-05, Canet FS 2005, Marfil Santa Coloma 2006-09, Laguna Playas de Salou 2009-11 i CFS Premià de Mar des del 2011 Aconseguí dos Campionats de Lliga a divisió de plata i ascendí a divisió d’honor amb el Benicarló FS 2004 i el Marfil Santa Coloma…

S’inicià a la Penya Ciclista Mont-roig i competí com a amateur amb el PC Baix Ebre 1997, Mozia 1998, AC Alcanar 1999 i UC L’Hospitalet 2000 A partir del 2001 s’especialitzà en la modalitat paralímpica de ciclisme en tàndem, exercint de guia del discapacitat visual Cristian Venge Amb ell guanyà la prova de contrarellotge en carretera dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, tres Campionats del Món persecució en pista, 2006 contrarellotge en carretera, 2007 i 2008, tres Campionats d’Europa persecució en pista, 2003 contrarellotge en carretera, 2003 i 2005, i divuit Campionats d’…