Resultats de la cerca
Es mostren 972 resultats
Esteve Francès i Cabrera
Pintura
Pintor.
Fill del cap de duanes de Portbou, el 1925 la família es traslladà a Barcelona Allà compaginà els estudis de dret una carrera que no acabà amb l’assistència a l’Escola de Llotja A la fi del 1932 entrà en contacte amb els promotors de l’ADLAN i conegué Remedios Varo Amb la pintora, compartí estudi a la plaça de Lesseps i s’introduí en els cercles avantguardistes de la ciutat L’estiu del 1935, Varo i Francès, juntament amb Óscar Domínguez i Marcel Jean, membres del grup surrealista parisenc, feren una sèrie de cadàvers exquisits La inauguració, el gener del 1936, de l’exposició sobre Picasso…
Joan Mas i Bauzà
Literatura catalana
Autor teatral i novel·lista.
S’inicià en el teatre costumista i evolucionà cap a un llenguatge teatral més modern És autor de Sa padrina 1953, En Tià Taleca 1955, La Seu plena d’ous premi Ciutat de Palma 1960, Molta feina i pocs doblers 1960, Un senyor damunt un ruc 1963, Escàndol a Camp de Mar 1966, premi Ciutat de Palma 1965 o Tocat des boll 1981, entre d’altres També conreà la novella amb L’espectacle 1981, premi Sant Jordi 1980 Collaborà en les publicacions “Cort” i “Baleares”
Joan Gamundí i Penya
Cristianisme
Història del dret
Doctor en dret; franciscà, s’exclaustrà el 1821.
Fou rector del seminari de Palma i de la universitat mallorquina durant els sis anys de la darrera restauració 1840-42 D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir dels convents suprimits el 1835 objectes artístics i llibres, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma i que Gamundí ordenà, ajudat per Jeroni Bibiloni Deixà diverses obres didàctiques gramaticals
Joan Mas i Bauzà
Teatre
Autor teatral.
Llicenciat en dret Començà conreant teatre costumista amb peces com Sa padrina 1953, En Tià Taleca 1955, El món per un forat 1961 o Un senyor damunt un ruc 1963, que tingué un gran èxit de públic a Mallorca i a Barcelona, i després evolucionà amb obres de més intencionalitat i de llenguatge teatral més modern Escàndol a Camp de Mar, 1966, Una dona és per a un rei , 1975, Molta feina i pocs doblers , 1981, etc
son Marroig
Possessió del terme de Deià (Mallorca).
Domina un dels trossos més bells de la costa nord de l’illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del segle XVI, fou adquirida al segle XIX per l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, que hi feu ampliacions d’estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza En morir l’arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi installà un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable collecció de ceràmica i de pintures de Mir, Anglada i…
Antoni Ribas i Oliver
Pintura
Pintor.
Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista El seu fill Antoni Ribas i Prats Palma, Mallorca 1883 — son Marroig, Deià 1931, també pintor, s’acostà més a solucions impressionistes a través de la influència de Joaquim Mir Es dedicà molt especialment al paisatge de Deià i residí a son Marroig, on tant ell com el seu pare són ben representats
entonació asimètrica
Fonètica i fonologia
En la terminologia de S. Karcewsky, ruprtura de la corba melòdica normativa, i a vegades de l’ordre sintagmàtic, en qualsevol emissió fònica per tal de destacar emfàticament algun element significatiu d’aquella emissió.
N'és un exemple ‘no volia veure ningú, deia’, en comptes del que seria més normal ‘deia que no volia veure ningú’
sa Pedrissa
Història
Antiga torre de defensa, més coneguda amb el nom de torre de Deià (Mallorca).
Llucalcari
Poble
Poble del municipi de Deià (Mallorca), situat prop de la costa, al N de la vila.
Resten tres de les cinc torres de defensa que tenia ja al s XVI L’església la Mare de Déu dels Desemparats té un campanar d’espadanya Ha estat un lloc molt estimat per la seva bellesa hi tingué una casa Sebastià Junyer i Vidal
carta precària
Dret català
Dret romà
Història del dret català
A la baixa edat mitjana, escriptura de renovació d’un establiment emfitèutic, confirmant-lo, renovant-lo o bé refent el preexistent del qual hom havia perdut la constància per escrit.
En aquests casos també se'n deia nou establiment