Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Núria, practicà l’esquí alpí i de fons Guanyà diverses proves individuals i de relleus de Catalunya, entre els anys 1947 i 1963 Participà en diverses ocasions a la travessa d’esquí de Núria a la Molina Disputà els Campionats d’Espanya d’esquí de fons formant equip amb Jordi Pons, Joan Mill, Aquilino Ubeira i Mingo Martínez

Fou davanterr i s’inicià en l’Unió Sport Club Llagostera Després fitxà per l’UE Girona 1929 Jugà al Girona els anys trenta 1930-35 i 1936-40, i fou l’autor del primer gol en partit oficial de l’equip gironí Es proclamà campió de grup de tercera divisió 1934 i campió del grup 2 de segona divisió 1936 També jugà amb el CE Sabadell 1935, el Club Esportiu Constància d'Inca 1940 i l’UE Llagostera 1941-49 El 1936 formà part de la selecció catalana

L’any 1981 entrà en contacte amb el grup de dones laiques Clara Eulàlia Es dedicà a l’evangelització dels joves, al Moviment de Centres d’Esplai Cristians MCEC, del qual fou secretària general i després presidenta, i a la Fundació Pere Tarrés L’any 1991 fou nomenada delegada de joventut de l’arquebisbat de Barcelona, càrrec que exercí fins a la seva mort, el 2004 Creà l’Escola de Pregària de Joves a la Catedral i inicià l’activitat i l’organització d’Acció Catòlica General del Moviment de Joves Cristians Fou mare conciliar al Concili Provincial Tarraconense

Estudià enginyeria a l’Escola Industrial de Barcelona i es dedicà professionalment a la publicitat amb la creació, el 1964, de l’empresa Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat Aficionat des de molt jove a la fotografia i al cinema, es dedicà al colleccionisme d’objectes i aparells relacionats amb la fotografia, el cinema i la televisió, i a la realització de curtmetratges, el primer dels quals fou El pastor de Can Sopes 1956 Després d’un intent infructuós de passar al camp professional 1958, rodà una trentena d’aquests films, alguns de tema documental i d’altres sobre…

Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…

Fou el principal seguidor a Catalunya de les teories cícliques de la història formulades pel filòsof alemany Oswald Spengler 1880-1936 La seva concepció, però, se’n distancià radicalment per una profunda convicció envers la vàlua dels ideals democràtics i políticament progressistes Destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya abans de la Guerra Civil Espanyola, fou regidor de l’Ajuntament de Figueres i, durant la conflagració bèllica, arribà a ser alcalde de la ciutat Exiliat el 1939 a França, no retornà fins al 1947 Durant aquest període formulà la seva teoria, que ell anomenà “…

Farmacèutic i químic, fou professor de química a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Exiliat el 1939, estudià art a Montpeller De tornada, s’establí a Figueres La seva obra, iniciada amb Catalunya i l’Europa futura 1934, té dos aspectes els estudis per a intentar de demostrar que l’art romànic s’originà a Catalunya L’Empordà, bressol de l’art romànic , 1962 Catalunya, origen de la pintura medieval , 1963 i l’elaboració d’una ambiciosa teoria sobre les civilitzacions i els cicles històrics Matemàtica de la història , en 17 volums, uns quants dels quals publicats en català i en castellà…

Membre del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya, competí en proves d’esquí alpí durant el anys setanta i vuitanta Formà part de la selecció espanyola en competicions internacionals

Alexandre Deulofeu elaborà una minuciosa teoria de la història de les societats humanes que presentà, per primer cop, el 1951 Segons ell, el motor dels canvis històrics és la dialèctica entre un centre dinàmic, creador d’una civilització/imperi, i la transformació d’aquest centre i de l’imperi que ha generat en una cultura codificada rígidament, i, doncs, anquilosada i, amb el temps, decadent Aquesta cultura serà substituïda per una altra de generada en un altre centre dinàmic, i així successivament i cíclicament Aquesta teoria de la història es basa en un repàs sistemàtic i…