Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Ezequiel Vigués
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Anà a Londres i a París, on creà i regentà el cabaret Sevilla, i el 1930 obrí el teatre Petit Moulin, dedicat als titelles El 1931 tornà a Catalunya i hi introduí el titella francès, adoptà el nom de Didó i, amb Teresa Riera, assolí una ràpida popularitat per la qualitat dels seus espectacles Era autor de les obres que presentava, les més populars de les quals foren recollides en el volum pòstum Teatre de putxinellis 1975 És l’introductor del titella francès a Catalunya
Joan Alston Sutherland
© Fototeca.cat
Música
Soprano australiana.
Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves…
Juan Cruz Varela
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg argentí.
S'inscriu de ple dins el corrent neoclàssic Coneixedor i admirador de l’antiguitat grecollatina, féu encertades traduccions d’Ovidi, Horaci i Virgili De les seves obres destaquen les tragèdies Dido —adaptació del llibre quart de l' Eneida — i Argia —imitació de VAlfieri— Com a poeta, cal recordar la seva composició Triunfo de Ituzaingó
Alberto González Vergel
Teatre
Director escènic.
Professor de l’Escuela Superior de Arte Dramático Madrid, començà en el teatre independent amb la seva companyia Teatro del Arte El 1962 muntà La camisa , de Lauro Olmo, a l’emblemàtic Dido Teatro, i guanyà el Premio Nacional de teatre Dirigí durant alguns anys el Teatro Español Entre les seves darreres escenificacions destaquen El príncipe constante 1988, de Calderón, i La loba 1993, de Lillian Hellman L’any 2019 fou nomenat acadèmic d’honor de l’Academia de las Artes Escénicas de España
Antoni Lliteres i Carrión
Música
Músic.
Fou baix de viola de la Capilla Real de Madrid, a partir del 1693 Juntament amb José de Nebra, reorganitzà la Capilla Real després de l’incendi del palau reial, el 1734, i li donà un nou repertori Escriví tres misses, catorze salms, vuit magníficats a vuit veus, les òperes Júpiter y Danae 1700, Los elementos i Dido y Eneas i les sarsueles Coronis i Acis y Galatea 1702 És autor de deu Cantadas humanas Fou un dels músics més notables de la seva època, tant en el camp religiós com en el profà
Maria Pau Ballesteros i Gilabert
Teatre
Actriu i directora teatral.
Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 1956 i el 1960, any en què es traslladà a Madrid, on participà en l’associació Dido Pequeño Teatro, un dels nuclis més vigorosos del teatre alternatiu i d’avantguarda Vinculada al moviment de dramaturgs hispànics encapçalats per Lauro Olmo, Martín Recuerda, Rodríguez Méndez o Carlos Muñiz, treballà en teatre i televisió amb directors com Alberto González Vergel, José MLoperena, Adolf Marsillach o Pilar Miró El 1965 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual interpretà obres de Strindberg, Beckett o Eurípides i dirigí…
Henry Purcell
© Fototeca.cat
Música
Compositor anglès.
El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi La seva escriptura és indistintament modal i tonal La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus Altres obres dramàtiques són Diocletian 1690, King Arthur 1691, The…
Jessye Norman
JohnMathewSmith (CC BY-SA 2.0)
Música
Soprano nord-americana.
Des dels quatre anys cantà al cor de l’església de la seva parròquia Estudià música a les universitats de Howard i Michigan i al Conservatori Peabody de Baltimore El 1968 guanyà el Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa de Munic i un any més tard debutà a la Deutsche Oper de Berlín com a Elisabeth Tannhäuser , de Richard Wagner Després interpretà al mateix teatre el paper de Comtessa d’Almaviva Les noces de Fígaro , de WA Mozart, que també enregistrà El 1972 fou Aïda al Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció de Claudio Abbado Després de diverses i reeixides actuacions a Londres,…
,
Joseph Mallord William Turner
Pintura
Pintor anglès.
Paisatgista i pintor de marines Començà a pintar aquarelles, els temes de les quals passà després a l’oli Fou molt influït per l’obra de CLorrain, que estudià, especialment durant el període comprès entre el 1800 i el 1819, a fi de superar la seva captació de llums i atmosferes Sortida del sol enmig de la boira 1807 i Dido construint Cartago 1815, ambdós a la National Gallery de Londres El 1819 un viatge a Itàlia obrí una nova etapa en la seva producció 1819-1840, en la qual recercà les lluminositats intenses i els colors enlluernadors, fins a cercar només la llum per ella…
Sascha Waltz
Dansa i ball
Coreògrafa alemanya.
Començà els estudis de dansa amb Mary Wigman i després, a Amsterdam, a la School for New Dance Development, i a Nova York L’any 1993 obtingué una beca artística a la Künstlerhaus Bethanien de Berlín i fundà la companyia de dansa Sascha Waltz & Guests amb Jochen Sandig, un dramaturg Creà coreografies que retrataven la realitat social i la mentalitat petitburgesa i centrà la seva atenció en temes com la violència física i psíquica, la sexualitat frustrada i la batalla dels sexes Aconseguí construir un llenguatge corporal nou, ple d’imatges belles i alhora inquietants, a partir…