Resultats de la cerca

Instituïda el 1338, assolí una gran solemnitat s XV i XVI consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I des del s XVII fou dut en la processó Hom afegí als actes un sermó allusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta 1707, ha perviscut en la tradició popular els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans com a coets és…

Fou cap d’estat el 405 aC Instaurà un govern autocràtic i centralista, però popular, que eliminà les aspiracions democràtiques del partit atenès Alliberà molts d’esclaus i reorganitzà l’exèrcit i la flota, que adaptà a les noves tècniques militars i convertí en instrument de la seva política expansionista Impulsà les obres urbanes i la fortificació de Siracusa, i protegí la vida cultural siracusana Es repartí l’illa de Sicília amb els cartaginesos, que en controlaren la part occidental Establí la preponderància de Siracusa a la Mediterrània central i occidental, i organitzà un sòlid estat a…

Fill d’ Alfons III Es casà amb Elisabet , filla de Pere II de Catalunya-Aragó Intervingué en els conflictes castellans de la minoria de Ferran IV, i per la pau d’Alcañices 1297 li foren reconegudes les conquestes que havia fet El 1304, sota el seu arbitratge, se signà la pau entre Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó, per la qual la frontera de la corona catalanoaragonesa s’estenia fins a Guardamar S'afrontà amb la noblesa i el clericat i recuperà molts feus arrabassats a la corona durant el regnat del seu pare Fou un gran repoblador, preocupat pel desenvolupament de les forces econòmiques…

Es distingí en la guerra del Francès Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba i fou nomenat capità general de València 1833-34 Fou ajudant del general Joan Prim quan aquest abandonà l’expedició de Mèxic 1862, el denuncià a Isabel II, però la reina no en féu cas

Gaudí de la confiança de Dionís I el Vell i, en morir aquest, féu anar Plató a Siracusa perquè es fes càrrec de l’educació de Dionís II el Jove Més tard fou desterrat al Peloponès on organitzà un cos expedicionari amb el qual ocupà Siracusa 357-356 aC i destronà Dionís el Jove Topà amb l’hostilitat dels poderosos, que havia allunyat del poder, i del poble, que havia de suportar una feixuga càrrega d’imposts Morí assassinat pel cap del partit popular

Passà al s XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al s XVII als Linyau o Llinau, cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al s XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell

Historiador àulic, reflectí la vida portuguesa del s XV amb un estil que anticipa la concepció renaixentista de la història Compongué les cròniques de Sanç I, Alfons II, Sanç II, Dionís I, Alfons IV, Duarte I, Alfons V i Joan II

Fill de Dionís I i d’ Elisabet d’Aragó Lluità primerament contra Castella però, reconciliat amb Alfons XI , gendre seu, ambdós venceren els benimerins a la batalla del Salado 1340 Ordenà la mort d’ Inés de Castro , casada en secret amb el seu fill Pere

Com que envejava la vida i la felicitat de Dionís el Vell, per un dia i per tal que pogués jutjar per ell mateix, el tirà li cedí el lloc, però suspengué damunt el seu cap una pesant espasa sostinguda amb un pèl de cavall L' espasa de Dàmocles simbolitza el perill constant

Marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner Estudià a Friburg Suïssa Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Fou senador 1862 i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando