Resultats de la cerca

El LEP s’inaugurà el juliol de 1989, i es clausurà al novembre del 2000 per a començar a preparar el Large Hadron Collider LHCConsistia en una installació subterrània circular, amb un diàmetre d’uns 4,3 km, connectada amb els sincrotons PS i SPS El LEP tenia quatre detectors Aleph, Delphi, L3 i Opal Físics de la Universitat de València participaren en el Delphi i físics de la Universitat Autònoma de Barcelona treballaren en l’Aleph L’objecte del LEP era provocar i estudiar collisions entre feixos oposats d’electrons i positrons

Fou la primera partícula elemental descoberta Cap a la darreria del s XIX hom dedicà un esforç considerable a investigar les descàrregues elèctriques en els gasos enrarits El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics catòdic, demostrà que transportaven càrrega negativa Al cap de poc temps, JJ Thomson dugué a terme el clàssic experiment en què aconseguí de determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i que anomenà electrons A partir de la relació càrrega/massa e / m obtinguda per Thomson, Millikan,…

El seu símbol és eV El seu valor és 1eV = 1,60219 × 10 - 1 9 J És utilitzat normalment en física atòmica i nuclear, com també els seus múltiples, el megaelectronvolt 1MeV = 10 6 eV i el gigaelectronvolt 1GeV = 10 9 eV

Féu nombrosos estudis sobre òptica i electricitat És autor de The Electron Microscope 1945, Inventing the Future 1963 i The Mature Society 1972, entre altres obres Inventà l' holografia , i el 1971 rebé el premi Nobel de física

Són insectívors i frugívors, i habiten al sud de Mèxic, a l’Amèrica Central i a la zona tropical de l’Amèrica del Sud Comprèn vuit espècies, repartides entre sis gèneres, els més importants dels quals són Momotus, Eumomota i Electron

La diferència tecnològica amb els transistors bipolars és el material emprat per a fer les regions de base i d’emissor Un cas particular són els transistors HEMT High Electron Mobility Transistor , utilitzats en aplicacions de potència o de baix soroll en bandes freqüencials de diversos GHz

Es pot produir pel xoc d’una partícula amb la seva antipartícula per exemple, electrons i positrons la primera l’emet i la segona l’absorbeix Obtingut primera vegada al CERN el 1983, tant el Large Electron-Positron Storage Ring com el Stanford Linear Collider n'han produït grans quantitats

Féu estudis de física nuclear a Cambridge Professor de la Universitat de la Ciutat del Cap fins el 1956, passà al Cambridge Electron Accelerator de la Universitat de Harvard, i al departament de física de la Tufts University de Massachusetts L’any 1957 començà a desenvolupar els treballs que el dugueren al CT-scan , utilitzant models de fusta i alumini L’any 1979 compartí el premi Nobel de medicina amb GHounsfield, pels seus treballs en el camp de la tomografia informatitzada i en el desenvolupament dels sistemes d’exploració per escombratge scanner

Graduat 1952 i doctorat 1956 pel Massachusetts Institute of Technology, fou professor a la Universitat de Stanford, on del 1984 al 1999 estigué al capdavant de l’Stanford Linear Accelerator Center de Califòrnia En aquest càrrec, dissenyà l’accelerador de partícules SPEAR Stanford Positron-Electron Asymmetric Ring, amb el qual el 1972 descobrí una nova partícula atòmica elemental, la J/ψ psi Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 1976, compartit amb Samuel ChaoTing, el qual, independentment, havia fet la mateixa troballa El 2012 rebé també els premis Enrico Fermi i la Medalla…

Fou professor a la Universitat de Princeton EUA des del 1906 i director del departament de física del King's College de Londres 1924-44 Estudià especialment l’emissió electrònica dels metalls incandescents que després fou investigada també per Saul Dushman i donà a conèixer l’equació que duu el seu nom llei de Richardson-Dushman Investigà també l’efecte fotoelèctric i l’espectre molecular de l’hidrogen Publicà The Electron Theory of Matter 1914, The Emission of Electricity from Hot Bodies 1916 i altres obres El 1928 li fou atorgat el premi Nobel de física