Resultats de la cerca

Fou creat el 2004 com una de les estructures de suport als esportistes i entrenadors d’alt nivell catalans dins el marc del programa d’Alt Rendiment Esportiu de Catalunya Utilitza les installacions esportives municipals d’Amposta, que consten d’un pavelló poliesportiu, un centre de rem, una piscina coberta, una pista d’atletisme, un pavelló de patinatge sobre rodes, un camp de futbol, una sala de musculació i diverses pistes poliesportives Des del 2008 disposa d’una moderna sala d’esgrima amb capacitat per a 11 pistes de competició i 6 d’entrenament També disposa d’una zona navegable de l’…

Conservadora d’etnologia del Museu Comarcal del Montsià, formà part del Consell Assessor de Cultura Popular 1993-2005 i de la Comissió Científica Assessora d’Etnologia 1994-2000 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 s’encarrega de la coordinació pedagògica de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat, a Horta de Sant Joan És autora de recerques, llibres i articles científics i tècnics, i també comissària, documentalista d’exposicions i coordinadora de jornades i congressos sobre patrimoni popular i sobre jocs tradicionals a les terres de l’Ebre

La seva activitat principal és el piragüisme d’aigües tranquilles Alguns dels seus palistes han aconseguit èxits rellevants en l’àmbit català, estatal i internacional, com Marc Fluixà o Joan Ardit L’entitat organitza diferents competicions, com ara una de les proves de base de la federació catalana o la Mitja Marató de l’Ebre El 2005 posà en marxa la secció de llagut Té dues embarcacions la Furienta i la Saboga En aquesta disciplina guanyà la Lliga de l’Ebre 2007, una de les curses que organitza conjuntament amb la Lliga Catalana de llaguts

Ha operat al llarg de la seva carrera professional un gran nombre d’esportistes i futbolistes de primer nivell President de la Junta Mèdica i membre de l’equip mèdic de la Mutualitat de Futbolistes Catalans de la Federació Catalana de Futbol Cap de servei de la Mutua Montañesa de Barcelona i codirector del Departament de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’hospital Quirón de Barcelona És president de la junta de patrons de la Fundació Garcia-Cugat per a la investigació biomèdica i membre actiu de múltiples societats estatals i internacionals relacionades amb la traumatologia i la…

Fou el primer president del Club de Rem Tortosa 1947-48 Promogué la construcció d’un embarcador i la consecució dels primers bots amb els quals competiren els remers de l’entitat

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport

A partir de l’any 1982 i liderat pels germans Joan i Josep Farnós Piñol, inicià una tasca de recuperació del tradicional joc de bitlles Organitzaren a Rasquera els primers campionats de bitlles catalanes, i constataren la necessitat d’unificar-ne les regles de joc Aquest pas es feu després d’organitzar congressos i trobades i d’editar publicacions en diferents localitats de la Ribera d’Ebre i de les Terres de l’Ebre Fruit d’aquestes iniciatives es creà la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles, que des de llavors s’ocupa de la difusió d’aquest joc

Promotor de les bitlles catalanes, fundador i president del Club de Bitlles l’Ampolla i fundador, amb Gaspar Aguayo, de la primera lliga de bitlles de Tarragona 1989 Fou delegat de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling a Tarragona El 1995 inaugurà a l’Ampolla les primeres pistes permanents de bitlles catalanes

Amb el subtítol Los amantes comarcales del deporte , tenia format de revista i seguia l’actualitat esportiva local de Tortosa i de les terres de l’Ebre Les seves prop de deu pàgines es dedicaven principalment al futbol, però també seguia esports com el ciclisme, la boxa i d’altres Hi collaborà Antoni Daza, que signava com Atleta sembla que deixà de publicar-se el 1960

Se’n diferencien quatre grups les curses pedestres, les curses nàutiques, les curses amb animals i les curses d’interès institucional Aquestes últimes es poden desenvolupar en qualsevol de les tres modalitats anteriors Les curses pedestres han estat incloses històricament en molts dels programes de les festes majors de Catalunya Els recorreguts comencen normalment a la localitat organitzadora i acaben en una ermita propera, o bé recorren les rodalies de la població S’organitzen curses de caire competitiu i de caire festiu Les festives es corren sovint en diferents categories informals, com…