Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Eladi Homs Oller
Fundació del Bàsquet Català
Esport general
Educació
Pedagog.
Després d’un viatge becat als Estats Units divulgà la seva visió de la realitat escolar dels Estats Units i incidí en aspectes com la introducció de l’educació física i els esports a l’escola, i destacà la presentació del basquetbol Fou membre del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat, on treballà fins a la seva destitució el 1924 Aquests anys conduí la publicació Quaderns d’Estudi on també es parla en diverses ocasions del basquetbol i dirigí la collecció de llibres “Minerva” on es publicà un llibre sobre els jocs de pilota entre els…
Eladi Bergadà Cañellas
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins i dirigent esportiu.
El 1942 fou un dels creadors de la secció d’hoquei patins del Club Natació Reus Ploms, que el 1946 es proclamà campió d’Espanya També fou un dels integrants de l’equip que aquell mateix any jugà el primer partit internacional a Reus contra el Paço d’Arcos portuguès Jugà també al Joventut de Badalona Ja retirat, fou delegat federatiu del Reus Ploms a la Federació Catalana de Patinatge, i a partir del 1964, president de la Federació Territorial de Tarragona
Eladi Vidal Barrachina
Altres esports de combat
Lluitador.
Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en la categoria de pes superlleuger de 75 kg Dirigí el Club Esportiu Catalunya, vinculat al moviment fejocista Treballà de professor de gimnàstica, i impartí classes de gimnàstica sueca i lluita grecoromana al local del Boxing Club de Barcelona
Eladi Gardó i Ferrer
Economia
Cooperativista.
Fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears 1899 i el primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya 1920-23 Impulsà sobretot l’Associació d’Estudis Cooperativistes 1914 i la creació d’una Societat Cooperativa d’Habitatges 1919 Unit al partit radical, fou regidor de Barcelona 1917-20 Presidí l’Ateneu Enciclopèdic Popular 1928-32, del qual havia estat un dels fundadors És autor de La cooperación catalana 1927
Eladi Homs i Oller
Educació
Pedagog.
El 1906 fou becat per l’ajuntament de Barcelona per a estudiar les darreres experiències pedagògiques als EUA, on estigué un temps a la Universitat d’Urbana estat d’Illinois, i, el 1908 passà a estudiar a la Universitat de Chicago També fou secretari del Museu d’Història Natural de l’Escola d’Educació de la mateixa universitat Durant la seva estada als EUA publicà a La crònica de Valls , diversos articles sota l’epígraf de Cròniques quinzenals nord-americanes La Societat d’Atracció de Forasters el nomenà, el 1909, corresponsal general de la revista als Estats Units De nou a Barcelona, el…
Eladi Vallduví i Casals
Esports de tir
Tirador de fossa olímpica, especialitzat en tir al plat.
L’any 1966 debutà al Club de Tir Jordi Tarragó Com a júnior fou campió del món 1970, medalla de bronze en un Campionat d’Europa 1969 i campió d’Espanya 1968, 1969, 1970 En categoria absoluta, es proclamà campió estatal 1971, 1973, 1976, 1977, d’Europa 1973 i del món 1978, 1982 i conquerí la medalla d’or en els Jocs Mediterranis de Split 1979 Els anys 1974 i 1975 obtingué el Gran Premi d’Europa També fou subcampió d’Europa 1971, guanyà la medalla de bronze en un Mundial 1981, assolí tres Copes d’Espanya 1971, 1972, 1976 i dues Copes del Rei 1982, 1983 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972,…
,
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca
Associació escolta de Mallorca creada el 1956 per Eladi Homs Zimmer i Maria Ferret.
L’associació recollí l’esperit dels moviments que el precediren a Mallorca i a les Illes Balears, els quals daten del principi del s XX L’any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l’Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació d’Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs A través dels agrupaments, s’anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l’esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l’amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura
Mirall trencat
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda, publicada el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic La novella, ambientada a Barcelona en un temps que va del final del segle s’inicia amb el matrimoni que Teresa Goday —una jove bellesa que despatxava peix en una parada del mercat de la Boqueria— contrau amb Nicolau Rovira, un home vell i ric, gràcies al qual Teresa aconsegueix l’ascensió social, i a qui amaga, però, l’existència d’un fill secret Un cop viuda, Teresa es casa amb Salvador Valldaura —que, al seu torn, guarda el secret del seu amor amb una jove violinista vienesa que se suïcidà— i es configura, a partir d’aquest moment, l’espai de la novella la…
València
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada a Barcelona del setembre del 1913 al del 1914, com a portaveu de la Joventut Valenciana de la ciutat.
N'aparegueren 11 números, amb capçalera d’Enric Pertegàs, retrats i dibuixos Dirigida per Robert Blanquer, hi collaboraven escriptors dels Països Catalans MASalvà, EGuanyabens, Santiago Cebrian, Eladi Homs, FPuig i Espert, MFerrandis i Agulló, Brauli Solsona, Costa i Llobera, Pere Coromines, Jacint MMustieles, FHernández i Casajuana, entre altres
Revista de Educación
Publicacions periòdiques
Publicació pedagògica mensual apareguda a Barcelona des del gener del 1911 fins a maig-juny del 1913.
Fou un intent de fer arribar a tot l’Estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intellectual Hi collaboraren inicialment pedagogs de Madrid M Domingo, Giner de los Ríos, Cossío i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l’orientador de la revista que recollí l’esperit de la Revista Catalana d’Educació