Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
Pierre-Jacques-Étienne Cambronne
Història
Militar
General francès, baró de Wagram, al servei de Napoleó, el qual seguí a l’illa d’Elba.
Prengué part en la batalla de Waterloo, on fou fet presoner Hom li ha atribuït, com a resposta a la intimació a rendir-se, la paraula merde , que ha estat canviada eufemísticament per “el mot del general Cambronne”
Dessau
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, vora el riu Mulde, prop de la confluència amb l’Elba.
És un centre comercial port fluvial i un nucli industrial maquinària de construcció naval, productes químics, material ferroviari, ciment
mar del Nord
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
Pardubice
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Oriental, Txèquia, a l’E de Praga i a la vora de l’Elba.
Centre d’una activa zona industrial, disposa d’indústries químiques i electròniques i una refineria de petroli Entre els monuments que conserva moltes construccions renaixentistes, cal esmentar les esglésies dedicades a sant Bartomeu i als Tres Reis, d’estil gòtic tardà, i la “Porta Verda” 1507
České Středohoří
Massís
Massís eruptiu del nord de Bohèmia, a l’est de les muntanyes Metal·líferes, on s’encaixa profundament el riu Elba.
obodrita
Etnologia
Història
Individu d’una antiga població eslava establerta entre l’Elba inferior i la costa bàltica de Holstein i de Mecklenburg.
Els obodrites crearen un estat monàrquic molt militaritzat en lluita constant amb els saxons Vers el 1170 el duc de Saxònia Enric el Lleó els sotmeté i en feu un poble cristià i germanitzat
Baixa Saxònia
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land
d’Alemanya.
La capital és Hannover S'estén per la plana del nord, i limita al N amb Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklenburg-Pomerània Occidental, a l’E amb Saxònia-Anhalt i al S amb Turíngia, Hessen i Rin del Nord-Westfàlia Comprèn dues regions geomorfològiques la plana del nord i la regió dels massissos de l’Alemanya herciniana La regió de la plana del nord ocupa gairebé tot l’estat i forma part de la gran plana de l’Europa septentrional, que aquí és més estreta, amb costes baixes i paisatges disposats en faixes zonals La regió litoral és compost per unes àrees morèniques, sense pedres marschen , que…
Altona
Divisió administrativa
Districte municipal d’Hamburg, a Alemanya, port pesquer i comercial vora l’Elba, incorporat a la ciutat d’Hamburg des del 1937.
eslau | eslava
© fototeca.cat
Història
Individu d’un grup de pobles de raça i de llengua indoeuropees establerts a les terres entre els rius Oder i Volga i des de la mar Bàltica fins a la serralada dels Carpats.
Els eslaus eren limitats pels pobles germànics, bàltics i tracis i tenien relació amb la cultura de Lusàcia Anomenats vendes per llurs veïns germànics, el nom d’ eslau apareix documentat al s VI Al s III s’expandiren cap a l’est i al sud, però foren frenats pels pobles bàltics, finesos i gots Els antes poble eslavitzat, que vivia a Ucraïna foren conquerits pels gots, els quals formaren un imperi que s’estenia des de Polònia fins a la mar Negra, dins el qual sotmeteren altres pobles vendes Destruït aquest imperi pels huns 370, els eslaus restaren sota llur domini però, en iniciar la marxa en…
Toscana
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia peninsular, que s’estén des del vessant occidental de la serralada apenina fins a les costes de la mar Lígur i la Tirrena.
La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina