Resultats de la cerca

Escriví novelles satíriques i obres didàctiques, on tracta problemes de la infància i de la joventut i critica el mite del superhome És autor, entre altres obres, de les comèdies Flaschmann als Erzieher ‘Flaschmann com a educador’, 1901, Das Jubiläum ‘El jubileu’, 1901 i del recull de narracions Appelschnut 1907

Estudià a Zuric, Ginebra i Viena El 1949 debutà a Salzburg amb el paper de Tirèsies en l’estrena d' Antigonae , de C Orff En 1952-74 formà part de la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, activitat que compaginà amb l’actuació sovintejada a teatres i festivals operístics d’arreu del món, entre els quals destaquen els de Glyndebourne 1956, Salzburg 1961 o el Lyric Opera of Chicago 1966 Especialitzat en els papers de tenor líric de compositors com WA Mozart, destacà també cantant la part de l’evangelista de les passions de JS Bach, que enregistrà en disc El seu repertori fou molt variat i…

Estudià a Munic amb Schimon-Regan i, posteriorment, a Milà amb Cesare Galliera El 1893 debutà en un concert a Munic i el mateix any fou contractat per l’Òpera de Mannheim, amb la qual actuà fins el 1896 A continuació formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín 1896-1923, on s’especialitzà en el repertori wagnerià Entre el 1899 i el 1909 es destacà al Festival de Bayreuth, en els personatges de Walther Els mestres cantaires de Nuremberg , Sigmund La valquíria i el titular de Sigfrid Del 1924 al 1941 exercí la docència a la Hochschule de Munic, on fou professor de cant

Després d’abandonar la carrera de medicina, començà a aprendre composició de manera autodidàctica a partir de l’estudi dels quartets de corda de WA Mozart i altres obres clàssiques La seva Simfonia de cambra en fa M el feu mereixedor del Premi Mozart de Frankfurt 1909, ciutat on s’installà temporalment per estudiar piano Del 1913 al 1929 fou professor de composició a la Musikhochschule de Mannheim Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on es dedicà a la docència i a la composició fins que el 1933, per la seva condició de jueu, es veié obligat a abandonar Alemanya De primer anà a Londres i…

De jove fou conegut per la seva precocitat com a compositor i també pel seu radicalisme musical, reflex del qual és la seva Simfonia número 2 , opus 12 1923, escrita seguint els principis de l’atonalisme El 1924 compongué una sèrie d’obres que foren més assequibles per al gran públic, com és ara l’òpera Jonny spielt auf 'Jonny actua', on usà elements del jazz Fou, però, una etapa que durà poc Convençut que havia esgotat el sistema musical tradicional i que havia de cercar nous mitjans expressius, adoptà definitivament el dodecatonisme La seva música fou prohibida…

Estudià amb F Lachner composició i HLS Mortier de Fontaine piano A partir del 1866 treballà a Munic, Würzburg i Viena com a ajudant de direcció, organista i director de cor Entre el 1872 i el 1878 fou kapellmeister de la cort de Mannheim i realitzà les seves primeres interpretacions com a director d’òpera Posteriorment treballà en el Frankfurt Stadttheater i el 1879 succeí Hans von Bülow com a kapellmeister de la cort de Hannover A causa d’una malaltia mental, el 1887 hagué de ser ingressat en un sanatori Collaborà amb Clara Schumann en l’edició de les obres completes de Robert Schumann, i…

Estudià composició a la Hochschule für Musik de Berlín 1922 A partir del 1930 exercí la docència a Mülheim, on fou professor privat de música, i el 1934 començà a treballar a l’Escola de Música d’Església a Spandau Berlín, on s’establí Les seves primeres obres instrumentals revelen inquietud per trobar nous mitjans d’expressió, cosa que aconseguí utilitzant un estil contrapuntístic estricte amb influència de la música dels segles XVI i XVII Les bases teòriques del seu llenguatge musical es troben en els llibres Stilwende der Musik 'Tombants estilístics de la música' i Der…

Estudià música al Conservatori de Graz amb Robert Wagner i debutà amb l’orquestra d’aquesta ciutat el 1940 El 1951 inicià la tasca docent al Mozarteum de Salzburg, i del 1953 al 1958 fou director principal de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 debutà a la Deutsche Oper de Berlín i tres anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena, on destacà especialment amb les estrenes d’òperes d’autors contemporanis En el gènere simfònic, sobresortí en la direcció d’obres d’Anton Bruckner i Gustav Mahler El 1966 dirigí l’estrena mundial de Tancredi e Cantilena , de Hans Werner Henze Entre el 1967 i el…

Estudià història de la música a Viena amb G Adler i es doctorà el 1908 El 1912 completà els seus estudis a la Universitat de Berna, on posteriorment fou professor i catedràtic de musicologia 1927-46 És autor d’una sèrie de publicacions molt importants en la història de la musicologia, entre les quals destaca Grundlagen des linearen kontrapunkts 'Bases dels contrapunts linears', 1917, obra en què examina la linealitat i els aspectes motors de la melodia i amb la qual obtingué reputació internacional Destaca també el seu estudi sobre Bruckner 1925, on, a més d’oferir una acurada biografia…

Excellí en les narracions de costums Fran Skåne ‘Pàgines d’Escània’, 1884, Folkliv ‘Vida popular’, 1897, però també escriví novelles Fru Marianne ‘La senyora Marianne’, 1887, etc, en les quals algun cop combaté el feminisme