Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
Eketorp
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro i medieval de l’illa d’Öland (Suècia).
És un dels jaciments més ben estudiats d’Escandinàvia El primer període d’ocupació s’estén des del s IV fins al s VII i es caracteritza per l’existència de cases de pedra d’una sola habitació i estables adossats radialment a una muralla circular La superfície total era d’uns 5 000 m quadrats Vers l’any 1000 el lloc fou reocupat, aquesta vegada amb cases de fusta formades per diversos recintes i amb una nova muralla, més potent i complexa Ha estat objecte d’una interessant reconstrucció experimental
paleogeografia
Geologia
Branca de la geologia que estudia les condicions geogràfiques de la superfície terrestre al llarg dels temps geològics.
Analitza i descriu, entre d’altres, la distribució de les terres i de les mars, els sistemes muntanyosos, les xarxes hidrogràfiques, els llacs, l’expansió glacial, els volcans, els climes, la repartició de les masses vegetals, la fauna S'ocupa també d’una sèrie de fenòmens —desplaçament dels pols o variació de les radiacions solars, per exemple— que en certa manera han pogut influir la geografia del passat Bé que el seu domini comença amb la formació dels primers continents i oceans, comprèn, essencialment, les eres primària, secundària, terciària i part de l’era quaternària Els mètodes de…
Marian Anderson
Música
Contralt nord-americana.
Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment ho feu a Nova York, on obtingué diversos premis Debutà el 1925 i fou convidada per Toscanini per actuar a Europa, on es presentà a Berlín el 1930 El 1936 ho feu a Barcelona, després d’una gira que la dugué a Escandinàvia, França i els EUA Fou la primera cantant de color que cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York 1955, interpretant el paper d’Ulrica en Un ballo in maschera , de Verdi Combinà l’òpera amb el lied , i el 1942 establí un premi amb el seu nom
clima boreal
Meteorologia
Geografia
Clima propi de les altes latituds de l’hemisferi nord.
Els hiverns hi són prolongats i rigorosos de 6 a 9 mesos amb menys de 6°C de mitjana, amb una innivació important, i estius curts i relativament frescs La formació vegetal característica és la taigà, bé que algunes espècies de fulla caduca siguin nombroses en alguns sectors els conreus de cereals hi són possibles durant els mesos que no hi ha glaç o neu, i hi arriben a tenir elevats rendiments Polònia i algunes àrees de Rússia Aquest clima es dóna a Escandinàvia, el Canadà i el nord de la Xina, però els diferents règims climàtics determinen algunes diferències dins aquesta zona,…
Georg Joseph Vogler
Música
Teòric, organista i compositor alemany.
Fill d’un violer, estudià dret a Bamberg i teologia a Pàdua a Roma fou ordenat de sacerdot 1773 Fundà una escola de música 1775 a Mannheim, i fou capellà i director de música de la cort Succeí Bernasconi com a director de música a la cort de Munic 1784, i pogué fer força viatges a l’estranger féu concerts a Rússia, Anglaterra, Alemanya, Escandinàvia, Portugal, Grècia, etc Fundà dues escoles més de música a Mannheim també en fundà a Estocolm i a Darmstadt Gran improvisador, és autor d’obres instrumentals, vocals i escèniques destaca la seva aportació al camp teòric, i pot ésser…
Kārlis Skalbe
Literatura
Escriptor letó.
Havent participat en l’intent revolucionari del 1905, hagué d’exiliar-se a Suïssa i a Escandinàvia De retorn al seu país, fou empresonat 1911-13 Prengué part activa en el moviment nacional letó Residí a Riga, on es dedicà al periodisme i a la literatura, fins que hagué d’emigrar el 1944 De la seva obra, cal esmentar el recull poètic Cietumnieka sapni ‘El somni d’un presoner’, 1903, les proses satíriques recollides a Kā es braucu Ziemelmeitas lūkoties ‘Com vaig escollir la dama del Nord’, 1904, contes basats en el folklore letó Ziemas pasakas ‘Contes d’hivern’, 1913 i el volum…
Francesc Blasi i Vallespinosa
Literatura catalana
Assagista.
Industrial i excursionista, publicà obres de divulgació de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus 1928, Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona 1933 i, com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l’URSS, Impressions d’un viatge a Terra Santa 1926, Del país de les coses grans 1927 i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia 1929 Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat…
cursa d’orientació
Esport
Esport que consisteix a recórrer, amb el mínim de temps possible i generalment a peu i camp a través, uns controls assenyalats en un mapa i sense itinerari prefixat.
Cada corredor va sol i disposa d’un mapa, d’una brúixola i d’una targeta que haurà de marcar cada vegada que passi per una de les fites de control Tot i que en la competició compta el millor temps final, l’elecció de l’itinerari idoni i l’absència d’errades són més importants que la rapidesa del corredor Esport nascut a Escandinàvia fa més de cent anys, fou reconegut pel Comitè Olímpic Internacional l’any 1977 A Catalunya no es començà a practicar fins l’any 1987, en què el Club Minerva organitzà la primera competició a Salàs de Pallars La Federació Catalana de Curses d’…
Campinyià
Jaciment paleontològic
Indústria prehistòrica, el nom de la qual deriva del jaciment francès de Campigny a la vall del Bresle (Normandia).
Començà durant el Neolític i perdurà, en determinats llocs, fins a l’edat de bronze L’element definidor són els instruments de sílex, tallats d’una manera especial, sobretot el pic i el tranchet , que per la seva forma s’assembla a una destral polida, però que és tallada Hi ha una fase amb tallers de sílex a l’aire lliure, d’habitants de boscs, i una altra, més recent, ja amb base agrícola Rarament es troba a les coves Ha estat localitzat en moltes regions de l’Europa occidental, del sud d’Escandinàvia i del nord d’Alemanya fins a França i Itàlia A Catalunya hom pot considerar…
sit
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l’ordre dels passeriformes, tots els quals pertanyen al gènere Emberiza, llevat d’un, que és del gènere Plectrophenax.
L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i arriba a la Mediterrània, on és ocasional…