Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
Escandinàvia
Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps…
Escandinàvia
Urbanització
Urbanització del municipi de l’Alfàs (Marina Baixa), a 1 km a l’est de la població, vora la carretera de la Nucia.
És habitada principalment per nord-europeus
escandinau | escandinava
bastarna
Història
Individu d’un poble germànic, provinent d’Escandinàvia.
Els bastarnes foren un dels primers pobles germànics que emigraren cap al sud-est Al s II aC dominaven un territori que anava de l’Alt Vístula al Baix Danubi, en contacte amb els sàrmates i els roxolans L’emperador Probe establí 100 000 bastarnes a la Tràcia s III
morell d’ulls grocs
Morells d’ulls grocs femella i mascle (d’esquerra a dreta)
Rick Derevan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, semblant a l’ànec d’Islàndia; té, però, rodona la taca entre el bec i l’ull.
Nia a Escandinàvia i hiverna en països mediterranis
alosa banyuda
Ornitologia
Moixó de la família dels alàudids, semblant a l’alosa, que té la cara i el coll de color groc pàl·lid i les galtes negres; el mascle té dues tofes de plomes negres al front.
Hi ha una subespècie que nia a Escandinàvia i una altra al Sàhara
torbera de cobertor
Geobotànica
Torbera baixa que cobreix grans extensions de terreny i que s’estén pels vessants de les muntanyes.
Són abundants a les zones més humides de les Illes Britàniques i a Escandinàvia
oriol
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids, de 24 cm, el plomatge del qual és groc viu amb les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc amb les parts inferiors més clares i ratllades en les femelles.
Habita als boscs caducifolis de tot Europa, llevat d’Escandinàvia i el S de Grècia, i hiverna a l’Àfrica oriental
ocell sedós
ocell sedós
Yuri Timofeyev (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels bombicíl·lids, de 18 cm, de color castany a les parts superiors i gris rosat a les inferiors, amb la punta de la cua groga, l’extrem de les ales groc, blanc i vermell, la gola i una llista ocular negres i una cresta de plomes d’un color castany rosat.
És gregari i habita als boscs de coníferes i bedolls del nord d’Escandinàvia, i hiverna a l’Europa central És ocasional, a l’hivern, a la Catalunya continental
piula gola-roja
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 14,5 cm, que és semblant a la piula però amb la gola vermella i les parts inferiors molt més pàl·lides.
Habita al N d’Escandinàvia, de Finlàndia, de Rússia, i de la Sibèria, i hiverna al NE d’Àfrica i el S d’Àsia És ocasional rar als Països Catalans