Resultats de la cerca

Fill de Bernat de Mora El 1666 anà a Madrid, on fou nomenat escultor de Carles II Tornà a Granada el 1680 De la seva obra, en la qual és evident la influència de Cano i de PMena, es destaquen la Dolorosa del Convento de las Maravillas de Madrid i la Dolorosa i el Crist de la Misericòrdia de Granada

Fill d’un advocat, estudià el batxillerat a Reus i començà la carrera de lleis a Barcelona, que abandonà tot seguit Estigué en contacte amb l’escultor Llimona i amb Gaudí, i viatjà a París a completar la seva formació Fou l’introductor a Reus de la boxa, la gimnàstica i un dels de l’excursionisme científic Conreà la caricatura, de la qual arribà a fer exposicions, juntament amb el seu germà Ramon Vidiella i Simó , signant respectivament Vidi & Verre Fou catedràtic de dibuix a l’institut de Reus Com a escultor és d’obra més aviat escassa La seva peça més popular…

Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca També fou autor teatral El pes de la raça , 1922 La pubilla, 1936 La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 ha actuat en cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i en teatre

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions ortogràfiques…

Residí a Madrid des del 1740, on fou escultor de cambra del rei i professor de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Treballà a la façana de les esglésies del Carmen i dels Santos Justo y Pastor, en la decoració del Palau Reial i en diferents monuments del Madrid de l’època de Carles III relleus de la Puerta de Alcalá i els lleons de la Fuente de la Cibeles

Rebé una gran influència de l’escultor ARodin, i alternà l’escultura realitzà diversos monuments amb el mestratge del dibuix La seva escultura es caracteritza per una preocupació en la composició dels volums i els buits, distribuïts amb una gran sobrietat de formes

Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando

A vint-i-cinc anys ingressà a l’orde carmelità essent ja fadrí escultor Executà al seu convent de Tarragona un Sant Albert i un Sant Llorenç , i per a Valls una imatge de Sant Vicenç El 1700 tallà per a l’arxiprestal de Valls, destinada al retaule de la confraria dels fadrins, una expressiva imatge de Sant Esteve Són obra seva les estàtues de marbre que ornaven els sarcòfags dels marquesos de Tamarit, a Reus 1696, malaguanyadament mutilades Morí al convent de Mataró

Com la major part dels seus contemporanis, seguí fidelment la influència marcada pels postulats de l’escultor Thorwaldsen, que arribà a imitar La irradiació de la seva obra se centra a la ciutat de Munic, on cal destacar el conjunt denominat Bavaria monument a Baviera

Anà a Florència 1574, on treballà en el taller de Giambologna Tornà a París 1604 i fou nomenat escultor de Lluís XIII, per a qui féu els esclaus de l’estàtua eqüestre d’Enric IV Altres obres seves són Orfeu 1598 i David 1608, ambdues al Musée du Louvre