Resultats de la cerca

La denominació de grande aparegué al regne de Castella a la primera meitat del s XIII i deixà en desús la de ricohombre Al regnat de Joan II hom començà a parlar dels grandes del reino i dels grandes de la corte referint-se als vasalls immediats del rei, que eren successors dels antics ricoshombres i assistien a les corts per dret propi com a caps de la més alta noblesa Les convocatòries a les corts castellanes fins a Carles I es feien distingint entre els grandes i els caballeros , i tots els títols eren grandes Des de la comfirmació de la dignitat de gran per Carles I 1520 la importància…

També són coneguts amb aquest nom uns altres productes blancs a base de subnitrat de bismut, d’oxiclorur de bismut, de carbonat de plom bàric, etc, emprat per als mateixos usos

Es tracta d’un vent de sotavent pirinenc, càlid i molt sec a causa de l’efecte foehn

Els mascles són més petits que les femelles i tenen les antenes més llargues Són insectes fitòfags s’alimenten principalment de fulles de freixes i polls Llur presència es manifesta per la forta pudor deguda a una substància vesicatòria que contenen, anomenada cantaridina Les cantàrides són emprades en farmàcia, reduïdes a pólvores, ungüent, etc La tintura de cantàrida , preparada per percolació amb alcohol de 70°, té acció vesicant i revulsiva, i ha estat usada com a estimulant del creixement del cabell i també com a afrodisíac

Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella, en les cerimònies de la seva coronació com a emperador del Sacre Imperi 1520, donà existència legal a la grandesa, de la qual, però, no ha estat trobada la disposició que la creà La grandesa esdevingué la continuadora de la rica-hombría medieval Hom concedia tres classes de grandesa de primera classe, de segona i de tercera, reduïdes a només una al final del s XIX Suprimida el 1873, fou restablerta el 1875, i, tornada a abolir el 1931, fou posada en vigor una altra vegada el 1948, en ésser restablerta la legislació nobiliària Ferran VII…

La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns dels primers…

Les rutines representen una història relacionada amb la música en què les gimnastes realitzen moviments que flueixen de manera natural i que inclouen elements com ones, swing moviment d’oscillació, equilibris, salts, girs, elevacions i passos de dansa Té una base de gimnàstica rítmica, ballet clàssic i dansa contemporània, i a diferència de la gimnàstica rítmica, no utilitza aparells manuals Les rutines duren entre 215 i 245 minuts i es realitzen en una superfície de 13 × 13 m Els orígens es troben en l’escola de gimnàstica sueca de Pehr Henrik Ling, que durant el segle XIX desenvolupà un…

No comprèn normalment cap construcció fora de les dedicades a la conservació, vialitat, guarderia i d’altres serveis Pot contenir, a més, llocs per a practicar esports camps de golf, llocs destinats a la recerca hivernacle, llocs destinats a l’ensenyament camins de la natura, etc

Les primeres notícies que se’n tenen es refereixen a la presència d’un poblat al paleolític Durant l’Edat Mitjana els àrabs la fortificaren i al segle XIV s’hi celebraren diverses corts, però no començà a ser un centre polític i cultural important fins que el 1561 Felip II hi establí la cort hispànica Entre els músics al servei reial hi havia el flamenc Pierre de Manchicourt, Jean Beaumarchais i els cèlebres compositors Antonio de Cabezón i Tomás Luis de Victoria Al segle XVII, la monarquia importà música d’Itàlia, sobretot l’òpera, però a Madrid el melodrama -l’espectacle principal de les…

Aquuesta cerimònia, juntament amb la de la toma de la almohada per part de les dames grans d’Espanya, fou instituïda per Felip II