Resultats de la cerca

Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat…

Participà en diversos campionats catalans i espanyols entre els anys 1940 i 1959, i es proclamà campiona d’Espanya d’eslalòm el 1952 Estigué vinculada a la secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya

S’inicià en el Club Natació Barcelona i ja com a juvenil fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola Ocupà la posició de mig d’obertura i de darrer, i fou un dels jugadors clau de l’equip que l’any 1974 aconseguí el subcampionat de la Lliga espanyola També fou campió de Catalunya Amb la selecció espanyola absoluta jugà tres partits Retirat el 1978, collaborà com a metge, directiu i jugador de l’equip de veterans de la Unió Esportiva Santboiana

Pioner de l’esquí de fons a Catalunya Fou fundador del refugi dels rasos de Peguera Berguedà, i en fou també el mantenidor 1933 Rebutjà anar al front, motiu pel qual fou internat en un camp de concentració a l’inici de la Guerra Civil Fou considerat un dels millors esquiadors de fons de Catalunya Participà en competicions arreu de l’Estat a la dècada dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de relleus 1942, 1944-47, 1952 i en categoria individual 1943, 1945 L’any 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de relleus fent equip amb Andreu, Pàmies i Mullor, i el 1947 amb Alier,…

Assolí el vuitè dan de la Federació Catalana de Karate i setè dan de la Federació Espanyola Retirat de la competició, es dedicà a regentar la seva pròpia cadena de gimnasos, Bosch Karate, amb establiments a Manresa i a Igualada El 1987 fou nomenat directiu de la federació catalana, i posteriorment en fou el president

Format al Club Natació Manresa, la temporada 1993-94 passà al Club Natació Catalunya Guanyà la Lliga 1994, 1998, la Copa del Rei 1994, 1997, la Copa d’Europa 1995 i la Supercopa d’Europa El 1997 fou tres vegades internacional amb la selecció estatal El 1993 rebé una menció honorífica de la federació catalana

Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els papers…

Fundador i primer secretari de la Lliga Regional, a Manresa El 1890 li fou confiada la direcció del “Setmanari Català” Intervingué molt activament en l’organització de l’assemblea que acordà les Bases de Manresa La seva obra és recollida en un volum pòstum Escrits de Lluís Espinalt i Padró 1895

Divulgador de la psicologia, creador i teoritzador de la psicoestètica com a ciència d’autoconeixement i afirmació personal i nacional, autor de més de vint-i-cinc títols, entre els seus treballs cal destacar Del Poble Català 1953, Esperit de set-ciències 1959, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Lluita entre generacions 1969, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983 Pòstumament ha aparegut El culte a lamediocritat 1996, en collaboració…

Fill d’un teixidor Passà una llarga temporada a París, i vers el 1879 arribà a Sabadell, on fou protegit per Manuel Corominas Amb el seu mestratge contribuí decisivament a entroncar la ciutat amb una vida artística real Fou un realista sòlid i vigorós, no exempt d’una finor encara romàntica, sobretot en les obres decoratives El Museu de Belles Arts de Sabadell en conserva obres