Resultats de la cerca

Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se…

Fou autor d’una part de la façana i del projecte de la catedral d’Estrasburg

Treballà en un dels edificis més atractius del Renaixement alemany, el castell de Heidelberg acabà la part ja construïda i el completà aixecant l’ala Friedrichsbau, 1601-17, i també a Estrasburg

Fou professor a les universitats de Königsberg, Würzburg i Estrasburg Alsàcia Descriví els canals del teixit connectiu que duen el seu nom i diverses malalties, com la neurofibromatosi múltiple Estudià també els histiòcits

Professor d’anatomia a París i traductor dels clàssics de la medicina, influí sobre Miquel Servet i Andreas Vesal Perseguit perquè era luterà, es retirà a Estrasburg 1544 i treballà com a metge pràctic És un dels grans precursors del renaixement de l’anatomia

Sacerdot de l’Oratori, fou alumne de Louis Duchesne i des del 1918 fins al 1956 professor a la Universitat d’Estrasburg Són d’especial importància les seves edicions dels Ordines romani i del Pontifical Romà per a entendre l’evolució de la litúrgia des del s VI fins al XV

Professor a París i a Estrasburg, on fundà un collegi gymnase basat en un mètode racional en què les llengües clàssiques constituïen el nucli central de l’educació i que aplegava alumnes de sis a setze anys Aquest collegi, que arribà a tenir mil cinc-cents alumnes, influí molt en l’ensenyament alemany

Professor a Lilla 1943 i a Estrasburg 1945 Afí al personalisme i originàriament vinculat a la revista “Esprit”, el seu pensament accentua l’intimisme més que no pas el factor social Estudià particularment la filosofia de la religió anglesa del s XIX i més en concret la del cardenal Newman Algunes de les seves obres són Personne humaine et nature 1943 i Intersubjectivité et ontologie 1974

Estudià a la Universitat d’Estrasburg, on més tard fou professor de medicina legal, disciplina que institucionalitzà a França Considerà la higiene com a favor d’utilitat pública en la prevenció de malalties Entre les seves obres es destaquen Traité du goître et du crétinisme 1789, Les lois éclairées par les sciences physiques, ou traité de médecine légale et d’hygiène publique 1798 i Leçons sur les épidemies et l’hygiène publique 1822-24

A la seva ciutat natal treballà fins el 1570, any que es traslladà a Estrasburg, on decorà el rellotge astronòmic de la ciutat Del 1578 al 1584 treballà en la decoració pictòrica del vell palau de Baden-Baden, actualment desaparegut De la seva obra destaca la producció de retrats, plens d’elements realistes de la vida quotidiana i dotats d’un profund intimisme burgès Jacob Schwytzer i la seva muller Elsbeth Lochmann 1564, Offentliche Kunstsammlung, Basilea