Resultats de la cerca

Dirigí l’Institut de Géologie Appliquée de Nancy 1923-38 i, des del 1937, fou professor de geologia mediterrània al Collège de France A més de la tesi doctoral, Étude géologique de la Sierra de Majorque 1922, dedicà un gran nombre de treballs a estudiar la formació de les cadenes de muntanyes de la zona mediterrània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1946

Obrí una fàbrica de pianos a París 1777 El 1792 s’exilià a Londres on tenia una sucursal i hi assimilà els progressos dels constructors anglesos El 1823 inventà el doble escapament, que facilita l’atac i la repetició de notes Construí les primeres arpes de doble moviment i inventà el sistema de forquetes

Expressà en el seu dibuix estats de consciència i un fort sentit del burlesc Utilitzà el gravat en fusta, que li permeté la introducció dels tons grisos dibuixava directament sobre la fusta, sense esquemes preparatoris aquests dibuixos eren gravats després pels seus ajudants, que interpretaven la seva obra fantasiosa A quinze anys collaborà al Journal pour rire de Philipon Illustrà diverses obres Història dramàtica i caricaturesca de la Santa Rússia, segons els cronistes i historiadors Néstor i Karamsin 1854, Gargantua de Rabelais 1850-1873, Contes drolatiques de Balzac 1855, Mascarada…

Estudià a Breslau i fou professor a Hamburg El 1935 se n'anà als EUA, on formà part de la direcció dels observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar Es dedicà a l’estudi de les galàxies i de llur distribució a l’espai Descobrí l’existència de dos tipus distints de supernova , que anomenà tipus I i tipus II Juntament amb W Baade, identificà el 1954 una font d’emissió radioelèctrica a la constellació del Cigne

Amic de Goethe, fou un dels representants del Sturm und Drang , juntament amb FMKlinger i JMRLenz La seva obra dramàtica, dirigida contra la noblesa, presenta una excellent caracterització dels personatges La influència de Goethe es palesa sobretot en Voltaire am abend seiner Apotheose ‘Voltaire al caient de la seva apoteosi’, 1778

És conegut principalment pel palau d’Aschaffenburg, complexa construcció renaixentista que envolta un pati central i introdueix certes solucions d’origen francès que constitueixen una transició vers l’arquitectura prebarroca

De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959, Don Juan 1964,…

Influït per la reflexió sociològica sobre el poder del llenguatge, sobretot per Foucault, Barthes i Lacan, fundà el Théâtre du Quotidien i passà després al Théâtre National de Strasbourg Els seus primers títols més importants són Comboi 1980, El Sisisi 1986, Sit venia verbo 1988 i Feroe, la nuit 1989 Els anys noranta muntà obres de Schönberg Pierrot Lunaire , 1992 i WolfgangRihm Jakob Lenz , 1993, com també obres pròpies Aujourd’hui , 1991 Lumières I et II , 1995, en collaboració amb GLavaudant, J-CBailly i J-FDuroure Imprécation IV , 1996 Entre els seus darrers treballs, cal esmentar la…

Deixeble de HPoelzig, collaborà en algun moment amb DBöhm L’església del Corpus Christi, a Aquigrà 1928-30, és una de les més importants per a la renovació de l’art religiós al s XX Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a la reconstrucció d’esglésies, algunes combinant restes medievals amb ciment i vidre Santa Anna a Düren, Sant Miquel a Frankfurt, etc En totes elles fa ressaltar la gran unitat de l’espai, la simplicitat dels materials i l’ajut de la llum per a crear una atmosfera adequada Poc abans de morir escriví un estudi sobre tota la seva obra Kirchenbau ‘Construcció d’esglésies’

S'especialitzà en citologia i elaborà una teoria sobre els plasts introduí el terme cloroplast És considerat com un precursor de la moderna ecologia Publicà Pflanzengeographie 1898