Resultats de la cerca

La família Estruch Els Estruch arribaren a tenir tres fàbriques a Sabadell, una de tints, una d’acabament i una de destinada al desmotatge químic Els Estruch venien d’Esparreguera —el mas Estruch— El cap de la família fou afusellat per les tropes franceses al començament del segle XIX i aquest era un bon motiu per anar-se’n La família s’installà primer a Terrassa, però passà de seguida a Sabadell, on crearen la seva indústria Antoni Estruch i Burgés era teixidor d’ofici Les referències de l’empresa diuen que començà a treballar…

Fill d’Enric Estruch Giner, promotor de la vela al Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, entitat que des del 1993 organitza una competició d’optimist que porta el seu nom Membre del CNAM, disputà dos Campionats del Món de la classe optimist 1971, 1972, en el darrer dels quals assolí la medalla d’or amb Tomàs Estela, Jorge Martí i els germans Eduard i Jordi Fornells En la classe 470 fou campió de Catalunya 1976 amb Emili Gras I en creuer fou tripulant del Catalunya en la primera volta a Espanya 1983 i campió de Catalunya de la classe VI-VII amb el Tauró 1988 Fou declarat millor esportista nàutic…

L’any 1961 fundà a Barcelona el Centre Juvenil de Medicina Esportiva, que fou el primer centre de medicina de l’esport de l’Estat per a facilitar el control mèdic de tots els esportistes de l’època L’any següent collaborà en la creació del Centre d’Investigació Medicoesportiva de la residència Joaquim Blume Fou el primer director de la revista Apuntes de medicina deportiva Collaborà també en la fundació de l’INEFC l’any 1975, i hi participà com a professor en l’àrea de ciències mèdiques i com a director del Centre d’Investigació de Medicina de l’Esport El 1983 fou nomenat director del Centre…

Pertany al Club de Ball Esportiu Superline de Manresa Fou campiona d’Europa 2005 i del món 2006, 2007 de ball country en les disciplines line dance i showcase Titulada per la Royal Academy of London, és professora de claqué, salsa, hip hop, funky i jazz, i entrenadora i coreògrafa de balls de competició Especialitzada en ball country, és seleccionadora de l’equip català d’aquesta modalitat, instructora de l’NTA, jutgessa internacional de la UCWDC i directora de competició d’aquesta organització a Espanya

Filla de Josep Estruch, es formà en medicina de l’esport al Centre d’Investigacions Medicoesportives de la residència Joaquim Blume, de la qual acabà essent la directora 2005-10 Fou presidenta de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport Tingué una especial dedicació en la cura de la dona esportista i de l’adolescent, i estigué intensament vinculada al món del tennis i de la natació sincronitzada

Desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Centre d’Esports Sabadell 1919-28, on és considerat el millor porter de la seva història Entre el 1921 i el 1924 defensà la porteria de la selecció catalana en quatre ocasions Després de retirar-se, fou entrenador de porters del Sabadell

Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona Guanyà dues vegades la prova de 400 m llisos del Campionat de Catalunya 1977, 1980 i quatre vegades la prova de relleus 4 × 400 m 1976, 1980, 1981, 1982

Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica  en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…

Estudià a Barcelona exercí de professor d’estètica i ordres arquitectònics a l’escola d’arts i oficis a Gràcia, d’arts i història a la de belles arts, i de director de l’acadèmia Gimpera de brodats Fou premiat en exposicions locals d’arts i indústries, i a Saragossa i Madrid Membre corresponent de l’Academia de San Fernando i altres Escriptor, es féu conèixer com a autor teatral, en la crítica d’art al Diario de Barcelona , i publicà Historia de la caricatura española desde la Reconquista hasta nuestros días La ornamentación histórica, El estilo egipcio , etc

Deixeble de Vila i Cinca Fou becat a l’Academia de San Fernando 1892 i a Roma 1894-96 Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona 1903 Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera Cooperativa Sabadellenca, Sabadell, i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova  i Corpus de Sang 1907, pintures que han esdevingut…