La família Estruch. Els Estruch arribaren a tenir tres fàbriques a Sabadell, una de tints, una d’acabament i una de destinada al desmotatge químic.
Els Estruch venien d’Esparreguera —el mas Estruch—. El cap de la família fou afusellat per les tropes franceses al començament del segle XIX i aquest era un bon motiu per anar-se’n. La família s’instal·là primer a Terrassa, però passà de seguida a Sabadell, on crearen la seva indústria.
Antoni Estruch i Burgés era teixidor d’ofici. Les referències de l’empresa diuen que començà a treballar com a tal el 1846. Com que les guies de l’època no en parlen, hem de pensar que el seu negoci era molt modest. Segurament Antoni Estruch era el drapaire que treballava a mans per a empreses més grans, a casa, amb quatre telers. Tingué tres fills barons, els quals s’especialitzaren dintre del mateix sector tèxtil: Josep, el gran, es féu teixidor, com el pare, Ezequiel féu de bataner i Joan es dedicà als tints.
Joan Estruch i Serra, el tintorer de la família (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
Ezequiel Estruch i Serra va ser el primer a establir-se pel seu compte el 1886 amb la seva indústria d’aprestos, en un dels molins bataners del riu Ripoll, al costat d’altres col·legues i competidors seus. L’energia era la de l’aigua del riu, complementada amb la corresponent màquina de vapor.
El titular morí el 1897. La seva mort permetrà l’eixamplament de les activitats i dels socis, sense moure’s de la família. Fills d’Ezequiel Estruch donà entrada al germà del difunt, Joan, que era el tintorer, i al fill d’aquest, Antoni Estruch i Alsina. Aquest estava casat amb la seva cosina, la germana dels seus socis, de manera que tot quedava a casa.
L’any 1900, la secció d’aprestos estava situada al Molí d’en Mornau, al costat del Ripoll, mentre la de tints, a càrrec de Joan Estruch i Serra, era al nucli urbà de Sabadell. El tint, precisament, tindrà un fort desenvolupament gràcies al fill del primer tintorer, Antoni Estruch i Alsina, el qual promogué la substitució dels colorants naturals, que havien estat fonamentals durant tot el segle XIX, pels colorants artificials, que arribaven d’Alemanya, França i Suïssa. L’any 1907 viatjà a Alemanya, on visità la Bayer i altres fàbriques de colorants per a conèixer-ne les aplicacions.
Anunci de Fills d’Ezequiel Estruch i Companyia (El Cicerone de Cataluña, 1929).
El 1912 iniciaren el desmotatge químic i completaren la secció d’acabaments. Tenien aleshores tres fàbriques: la de tints o fàbrica Estruch, de propietat, al mateix Sabadell, la d’acabaments dintre del vapor Sallarès i la d’aprestos i desmotatge químic al Molí d’en Mornau.
Fills d’Ezequiel Estruch entrà el 1900 a la Unió Industrial de Sabadell en constituir-se aquesta, però el mateix any fou donada de baixa de l’associació en negar-se a pagar la quota. El 1910 es tornarà a donar d’alta.
Fills d’Ezequiel Estruch i Companyia es va dissoldre l’any 1933. El qui prendrà ara el relleu serà Antoni Estruch i Alsina, acompanyat pels seus fills, Ezequiel i Antoni Estruch i Estruch. El pare morirà el 1942 i els fills dividiran el negoci. Hi haurà aleshores Estruch Auxiliar Tèxtil, SA i Ezequiel Estruch i Serrabagunyà. En l’actualitat es manté Estruch SA, dedicada encara als aprestos i acabaments.