Resultats de la cerca

Començà treballant de mecànic de bicicletes mentre competia com a ciclista amateur També regentà la botiga de bicicletes Cicles Espinal L’any 1935 fou un dels fundadors de l’Esport Ciclista Manresà i el primer president de l’entitat El 1943 es retirà com a corredor i el 1951 abandonà la presidència del club

Conegut pel nom de Marià Grandia i Fígols, en realitat es deia Marià Grandia i Soler Fou catedràtic de l’Institut de Còrdova Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana És autor d’una Gramàtica etimològica catalana 1901, de Fonètica semítico-catalana 1903, de Gramàtica preceptiva catalana 1905 i de Formació de la paraula catalana 1906 Tot i la seva gran erudició publicà una quinzena de gramàtiques, entre d'altres, una d'hebrea, les seves propostes en qüestions normatives foren considerades extravagants, cosa que el distancià del nucli dels lingüistes que constituïren el…

Residí a Tolosa, al Llenguadoc, a Alemanya i a París, on esdevingué gran admirador de l’impressionisme Deixeble, com a pintor, de JLPellicer i de MUrgell Com a fotògraf fou premiat per La Ilustració Catalana 1903 i, amb medalla d’honor, en l’Exposición Nacional Fotográfica de Madrid del 1905 Féu fotografies d’estudi i composició de figures, sovint de tema romàntic, i de paisatge, i es caracteritzà per la seva manca de manipulació i de trucatge Retirat el 1931, es dedicà únicament a la pintura i a l’ensenyament

Competí entre el 1950 i el 1957 Pertanyé al Club Ciclista Barcelonès 1950-52 i guanyà una etapa de la Volta a Portugal, fou segon en el Campionat d’Espanya i tercer en la Pujada a Arantzazu i guanyà el Campionat de Barcelona 1951, 1952 Posteriorment fitxà pel Mariotas-Nicky’s i assolí la segona posició en el Campionat d’Espanya de muntanya i guanyà la Volta als Pirineus 1956 El seu darrer equip fou el Mobylette-Espanyol En el seu palmarès destaquen dues victòries d’etapa a la Volta a Catalunya 1951 i la participació al Tour de França 1995, que va finalitzar 65è en la classificació L’any 2015…

Fill del navilier bilbaí José Antonio de Olano e Iriondo, estudià a Lovaina, on es llicencià en enginyeria de mines Inicià l’explotació de les mines de carbó de Fígols, que assoliren una gran importància El 1908 Alfons XIII li concedí el títol de comte de Fígols Intervingué en política en el partit conservador i fou president de la diputació provincial de Barcelona

Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes “Recull”, “Poble Andorrà”, “Buho” i “Plançó” Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968

Estudià teologia, psicologia analítica i literatura a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants Publicà Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975

Vers el 835 fundà el monestir de Sant Salvador de la Vedella, com a dependent del de Tavèrnoles, després de repoblar la part alta del Llobregat, a la regió de Fígols

Criat entre les muntanyes del Berguedà, passà una infància complicada Treballà a la zona minera de Fígols i, com a militant de la CNT, participà activament en la insurrecció anarquista de l’Alt Llobregat 1932, motiu pel qual fou empresonat a Manresa i Barcelona Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, s’integrà a la Columna de Ferro de la 153a Brigada Mixta Amb la derrota, s’exilià a França, essent reclòs en els camps de Sant Cebrià i Argelers A partir del 1944 s’incorporà a la Resistència essent conegut com el capità Raimon Llaugí Pons distingint-se en el sabotatge de vies de…