Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Fernando Lázaro Carreter
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari aragonès.
Catedràtic de llengua castellana de la Universitat Autònoma de Madrid, a més de diverses edicions crítiques d’autors de l’edat d’or de la literatura castellana El Buscón de Quevedo, 1980 publicà nombrosos estudis tant en el camp lingüístic com en el literari Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII 1949, Lope de Vega Introducción a su vida y a su obra 1966, Lazarillo de Tormes en la picaresca 1972, Estilo barroco y personalidad creadora 1974, Estudios de poética 1976 i Estudios de lingüística 1980, De poética y poéticas 1990 El seu Diccionario de términos filológicos 1963 ha…
Fernando Domínguez Reboiras
Lingüística i sociolingüística
Teòleg, historiador i filòleg gallec.
El 1963 es traslladà a Alemanya, on ha desenvolupat tota la seva carrera professional Cursà estudis de filosofia, teologia i història a l’Eberhard-Karls-Universität de Tübingen Des del 1974 és professor de l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg Ha preparat diverses edicions d’obres llatines de Ramon Llull aparegudes dins les Raimundi Lulli Opera Latina , a més d’exercir les tasques de direcció i coordinació d’aquesta collecció Des de l’any 1987 és magister de la Maioricensis Schola Lullistica, de Mallorca, i membre del consell de redacció de la revista Estudios Lulianos des del 1990, Studia…
Luis Fernando Lara
Lingüística i sociolingüística
Lingüista mexicà.
Doctor en lingüística i literatura hispàniques pel Colegio de México des del 1975 Fou director del Centro de Estudios Lingüísticos y Literarios del Colegio de México des del 1997 fins al 2003 La seva investigació s’ha centrat en l’estudi i la descripció del lèxic de la llengua És autor d’una gran quantitat d’articles especialitzats i llibres, entre els quals cal destacar El concepto de norma en lingüística 1976 i Teoría del diccionario monolingüe 1997 Dirigí el Diccionario básico del español de México 1986 i el Diccionario del español usual en México 1996, dues obres cabdals de la…
Lluís Bordas i Munt
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Professor d’idiomes.
És autor de Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833, Arte de hablar bien el francés 1848, El inglés sin maestro 1848 i Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano 1857 Participà en la redacció del Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i escriví Hechos históricos memorables acaecidos en España desde la última enfermedad de Fernando VII 1846
Juli Moisès Fernández i de Villasante
Pintura
Lingüística i sociolingüística
Pintor i acadèmic.
Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou
Johannes Fastenrath
© Fototeca.cat
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista alemany.
Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana Fou membre corresponent de l’Academia Española, de l’Academia de la Historia i de l’Academia de San Fernando El 1899 organitzà uns jocs florals a Colònia En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona Escriví obres en alemany, castellà, català i francès Ramillete de romances españoles 1866, Acordes de Andalucía 1886 i Katalanische Troubadoure der Gegenwart ‘Poetes catalans d’…
Lluís Nicolau i d’Olwer
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Historiador, hel·lenista, periodista i polític.
El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona, i es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 i Literatura catalana Perspectiva general 1917 El 1917 fou fet membre adjunt de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1918 n’esdevingué numerari Hi feu recerca sobre la literatura i cultura medievals catalanes Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, el 1918 fou elegit regidor de Barcelona, i tot seguit tinent d’…
Martí de Riquer i Morera
© Universitat de Barcelona
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Romanista.
Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia, pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions…
, ,