Resultats de la cerca

Formà part del Club d’Arquers de Catalunya entre els anys cinquanta i setanta Guanyà dos Campionats de Catalunya de tir amb arc 1970, 1971 i nombrosos concursos, com els trofeus de Sant Miquel, de Sant Narcís, de Sant Sebastià, de Sant Anastasi, Saludes, Oscar Kessels, Enric Tarragó o el Torneig de Barcelona El 1970 guanyà el Torneig Internacional de Ginebra i el Concurs Ronde du Midi

Format a Itàlia, segons sembla amb Il Perugino És autor, a Mallorca, de la considerable sarja Fundació de la cartoixa de Valldemossa Llotja, de la taula Miracle del cavaller de Colònia sa Vall i del tríptic de Mendia, de Manacor Museu Diocesà

Es formà a Llotja, i posteriorment es llicencià a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi 1956, on tingué com a mestre de dibuix Francesc Labarta Com a ceramista, fou deixeble d’Angelina Alòs a l’Escola del Treball Feu murals decoratius en els quals disposa jocs de colors sobre formes geomètriques Estació Marítima de Barcelona, Collegi de Farmacèutics de Girona, església de Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, etc També és molt abundant la seva producció de peces de forma A partir del 1971 exposà repetidament de manera individual a Barcelona, Figueres, Palma, Lleida, París, Munic…

Membre del Reial Club Nàutic RCN de Tarragona 1923-43, aconseguí 37 títols d’Espanya i de Catalunya i 18 subcampionats, en esquif, outriggers i iols de quatre i de vuit El seu gran èxit fou el títol d’Europa d’esquif 1930 Participà també en dos Campionats d’Europa 1931, 1935 i guanyà el Campionat Ibèric Internacional en la categoria de vuit amb timoner 1943 Un cop retirat, fou entrenador i aconseguí diversos títols estatals També fou directiu de l’RCN Tarragona els anys cinquanta Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

S’inicià al CE Laietà, i el 1936 passà als infantils del FC Barcelona Després de la Guerra Civil jugà de nou al CE Laietà 1939-41 fins que es reorganitzà la secció de basquetbol del Barça, on jugà entre el 1941 i el 1951 Posteriorment fitxà per la UE Mongat 1951-52, el RCD Espanyol 1952-54, el CB Aismalíbar 1954-55 i el Manresa 1955-56, equip en el qual es retirà Guanyà sis Copes del Generalísimo 1943, 1945-47, 1949-50 i nou Campionats de Catalunya 1942, 1943, 1945-51 Disputà 20 partits amb la selecció espanyola absoluta, inclosa la seva participació en el primer Campionat del Món 1950

S’inicià a l’Agrupació Ciclista Montjuïc i es professionalitzà l’any 1927 Participà en diverses edicions de la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1935 guanyà el Trofeu Masferrer i aconseguí el rècord de victòries consecutives al circuit de la font del Gat de Montjuïc Fou tercer a la cursa francesa entre Poitiers i Samur 1928 i al Gran Premi de Biscaia 1937 El 1943 establí el rècord català de l’hora a Vilafranca del Penedès També baté el rècord espanyol de 100 km individual en pista El 1960 rebé un homenatge de l’AC Montjuïc, que instaurà el Trofeu Ricard Ferrando Emigrà als Estats…

Ingressà al RCD Espanyol la temporada 1963-64, amb el qual debutà a primera divisió Fou cedit al CE l’Hospitalet 1964-66 i la UE Lleida 1966-67, i finalment traspassat al Granada CF 1967-70, amb el qual tornà a jugar en la màxima categoria del futbol espanyol

Era canonge i degà de l’església de Tarassona quan fou elegit bisbe de Vic 1387 Assistí com a ambaixador del rei catalanoaragonès a la coronació del rei de Navarra El seu pas per Vic fou molt accidentat a causa del cisma d’Avinyó, i els canonges instaren el papa Benet XIII perquè fos tret de Vic El papa el nomenà bisbe de Tarassona el 1392 i cardenal el 1397, i li encarregà moltes missions diplomàtiques

Escriví, entre d’altres, diversos treballs sobre la figura i l’obra de Menéndez y Pelayo, i en dirigí l’edició de les obres completes El seu Don Luis de Góngora y Argote Biografía y estudio crítico 1925 influí en l’anomenada generació castellana del 27