Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Josep Maria Figueres i Artigues
Historiografia
Periodisme
Publicacions periòdiques
Historiador.
Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007, Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La premsa en català, censura…
,
Josep Maria Lladó i Figueres
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en dret, collaborà a La Publicitat , L’Opinió i La Humanitat i dirigí Última Hora Secretari de l’Associació de Periodistes de Barcelona Fou oficial de la columna anomenada Macià-Companys durant la guerra civil S'exilià el 1939, publicà a Niça la revista Per Catalunya 1945 i redactà el Journal d’un expatrié catalan 1946 del comte de Güell Tornà el 1950 Fou redactor de Tele-exprés i de Tele-estel Entre altres obres, publicà 14 d’abril 1938, El 19 de juliol a Barcelona 1938, Los ismos 1958, Raquel Meller 1963, La guerra de los seis días 1967 i, en collaboració amb JAParpal, la…
Carles Costa i Pujol
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fou redactor de “La Publicitat” Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster Autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep MJordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres
Jordi Negre i Rigol
Periodisme
Periodista.
Es formà professionalment amb un grup de joves periodistes a la seva ciutat natal, sota l’aixopluc de l’emissora de l’Església Posteriorment es traslladà a Barcelona, on collaborà en diversos mitjans, especialment en el Diari de Barcelona , per al qual fou corresponsal en la descolonització d’Al-Aaiun, l’actual Sàhara Occidental Durant gairebé tot l’any 1979 fou el primer director d' El Punt , en el qual collaborà posteriorment, i també en altres mitjans Els anys vuitanta fou cooperant a Nicaragua, Bolívia i el Sàhara, i a partir d’aleshores s’especialitzà en informació i comunicació…
Joan Guillamet i Tuèbols
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en filosofia i lletres, del 1940 al 1966 compaginà el periodisme amb la docència com a professor de literatura espanyola i de llatí als salesians de Figueres Dedicat sobretot a temes empordanesos, collaborà en un gran nombre de mitjans de comunicació catalans El Noticiero Universal , El Correo Catalán , Tele-exprés , Avui , La Vanguardia , Tele-estel , Presència , Serra d'Or , Punt Diari , Revista de Girona i empordanesos Hora Nova , Setmanari de l'Alt Empordà i Empordà federal , i fou membre fundador del consell de redacció de Canigó 1954 Publicà també els…
Montserrat Minobis i Puntonet
© Fototeca.cat - J. Folch
Periodisme
Periodista.
Germana de l’escriptor Gregori Minobis Estudià filosofia i lletres i periodisme El 1961 començà a treballar a Ràdio Popular de Figueres El 1974 s’incorporà a Ràdio Espanya a Barcelona, on presentà el primer informatiu en català de la cadena L’any 1976 entrà a Ràdio 4 , on desenvolupà una llarga trajectòria professional en programes informatius i culturals També treballà per a Televisió Espanyola a Catalunya Del 1994 al 2002 fou presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya Formà part de la comissió organitzadora de les…
Llorenç Vives i Buchaca
Educació
Periodisme
Pedagog i periodista.
Es dedicà a la docència a diferents centres de Das Baixa Cerdanya, Roses i Figueres Fou fundador de l’Acadèmia Monturiol 1913, prestigiosa entitat, on estudiaren, entre d’altres, Alexandre Deulofeu, Jaume Terrades i Anna Maria Dalí Afeccionat al periodisme, collaborà, des de molt jove, a La Veu de L’Emporda El 1928 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica Hi residí en una propietat que anomenava Mon Clos Conegué el català Lluís Quer i Boule, ambaixador d’Espanya en aquest país, amb el qual hi creà I'Instituto Hispánico Fou autor de poesia en català i en castellà, redactà…
Manuel Brunet i Solà
Periodisme
Periodista i escriptor.
Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratfge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…
Josep Pous i Pagès
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Novel·lista, assagista, dramaturg, poeta i traductor.
De família de petits terratinents el pare, metge d’ideologia liberal, estudià a Figueres i medicina a Barcelona, però no acabà la carrera Es casà a vint anys amb Mercè Gómez Illa, i el problema de constituir una família el feu decidir a tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar Foren anys de meditació i de treball en els quals perfilà la seva ideologia, republicana i catalanista Collaborà en Catalunya Artística 1900 com a crític teatral signant Joseph Piula Installat a Barcelona 1903, s’accentuaren els seus lligams amb el periodisme polític i…
,
Teodor Baró i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Periodisme
Política
Polític, periodista i escriptor.
Afiliat al partit liberal des del 1865, fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles 1881, 1882 i 1884 La seva adhesió a un projecte, presentat per Sagasta, desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors de la “Crónica de Cataluña” que ell dirigia, però li valgué d’ésser nomenat per al govern civil de Màlaga, des d’on passà als de Sevilla i de la Corunya Fou director general de beneficència i sanitat i delegat d’ensenyament primari Incorporat a la redacció del “Diario de Barcelona”, continuà des del 1906 l’obra de Mañé i Flaquer, amb un to, però, més conservador…