Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
forn de destret
Història
Dret català
Monopoli dels senyors de castells termenats pel qual ningú no podia fer pa o proveir-se’n si no era en l’establiment del senyor (el forn o, àdhuc, la fleca), que aquest cedia en arrendament per un temps assenyalat o bé en contracte quasi-emfitèutic.
Algunes universitats o municipis, a vegades per compra i a vegades per privilegi, obtingueren aquest dret per cessió del senyor, dret que es transformà, així, en un dels ingressos del fisc local Aquest dret s’extingí amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials l’any 1813
forner | fornera
Història
Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars, i igualment carn, peix o volateria.
La desaparició del pastar casolà, sobretot a ciutat, els féu perdre importància com a ofici propi i donà lloc a l’acaparament per part del flequer de tots els treballs relacionats amb el pa i el forn Les primeres ordinacions dels forners de Barcelona són del 1322 el 1368 forners i flequers constituïren una confraria comuna, i el 1448 un sol gremi, que es regí per les ordinacions del 1453 i del 1807, vigents fins el 1833 La formació d’un gremi únic de forners i de flequers fou general els de València són coneguts com a gremi des del 1373, i reberen noves ordinacions el 1629…
el Raval de València
Història
Antiga moreria de la ciutat de València (Horta), situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s’obria a la plaça de l’Espart (o porta de la Caldereria, l’antiga bab al-Hanaš o porta de la Colobra, a l’extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana).
Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies
alfòndec
Història
Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.
A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà…
moreria
Història
A la península Ibèrica, àrea urbana o rural habitada i controlada per població mudèjar i després morisca.
Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de gueto no…
monopoli senyorial
Economia
Història
Monopoli que tenia el senyor feudal en la creació d’establiments i en l’explotació de serveis d’interès comú (molí, forn, forja).
L’explotació directa d’aquests o llur arrendament a tercers reportaven al senyor una part considerable dels seus ingressos, atès que els habitants del domini senyorial havien de servir-se necessàriament dels establiments o serveis objecte del monopoli Ja des de la segona meitat del s XI els diversos pobles i viles senyorials intentaren que aquests monopolis fossin abolits i reclamaren la possibilitat d’utilitzar lliurement altres establiments o de construir-los
fornatge
Història
Dret català
Dels s. XIII al XVI, pagament que feia el forner arrendatari o quasi-emfiteuta d’un forn de destret al senyor jurisdiccional que li havia cedit el monopoli.
call
Turisme de Girona / Jaume Llorens
Història
En les ciutats i viles medievals catalanes, zona habitada per jueus.
El terme de l’hebreu qahal , ‘assemblea’, ‘congregació’ és documentat des del segle XIII la primera menció és la del call de Barcelona, el 1241 A vegades hi havia dos calls en una mateixa població, com a Barcelona on al costat del call major , o de la Volta , hi havia el call d’En Sanaüja , o de N'Àngela , més petit i a Cervera el call antic , o vell , dins el mur, i el call nou , fora el mur, dits també call sobirà i call jussà , bé que formant una sola aljama Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona, Palma, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Vilafranca del…
domini
Història
Gran explotació territorial que constituí l’organització econòmica bàsica del règim senyorial.
Els grans dominis territorials de l’Europa occidental es començaren a formar durant el Baix Imperi, i des que els esclaus escassejaren s II llur explotació es configurà d’acord amb les característiques pròpies del règim senyorial, que adquirí ple desenvolupament durant l’alta edat mitjana Una producció fonamental dels dominis eren els cereals, que ocupaven la major part del sòl seguien en importància les vinyes, els prats i les pastures La ramaderia era activitat complementària de l’agricultura Vivien en el marc del domini dos grans grups humans els colons i els esclaus Les masses rurals eren…
mas
© JoMV
Geografia
Història
Explotació agrària tradicional centrada en un habitatge bastit en funció d’aquesta explotació.
S'originà durant l’alta edat mitjana a la Catalunya oriental, especialment al Prepirineu i a la Serralada Transversal Solsonès, Berguedà, Osona, Ripollès, Garrotxa, car les propietats feudals, per pressions econòmiques i demogràfiques, hagueren d’explotar al màxim llurs terres i dividir-les en masos Al seu origen era regentat per una família, que hi treballava i en vivia exclusivament El caràcter autàrquic exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, que requeria una gran pluralitat de tipus d’…