Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Simó El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya actualment al Museu Arqueològic de Barcelona, dels s III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional s obretot motius vegetals estilitzats

El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer…

El nucli primitiu és format pel castell de Riudovelles, quatre cases al carrer del Forn i l’església, amb el cementiri, una mica separada del clos de les altres edificacions Sembla que s’hi entrava pel Portalet i un altre portal al capdavall del mateix carrer duia a la bassa i a la font Al segle XVIII es construïren dues o tres cases més vora l’església Al XIX es bastiren set cases més entre la part alta del Portalet i el raval de ponent Del segle XX només hi ha una casa a tramuntana, separada un centenar de metres Anys enrere hi havia hagut un molí d’oli i els grans cellers d’…

La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església un altre carrer antic és el del Forn A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i del Roser Avui, els carrers de l’antic nucli…

Al punt més elevat de la població, orientat a migdia, hi ha les restes de l’antic castell de Claravalls, construït entorn d’un pati central amb una cisterna El castell és documentat des de l’any 1172 Les amples façanes de migdia i de ponent han estat modificades amb diverses obertures de totes les èpoques Sobre el portal d’entrada hi ha un escut amb unes garbes de blat i unes puntes de llança És possible que prop seu s’aixequés la primera església parroquial, que perdurà fins als segles XVII-XVIII, quan es construí la nova parròquia de Sant Salvador, neoclàssica, que fou tancada al culte el…

La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement Aleshores s’obriren els ravals, es construïren cases a l’altra banda de la muralla i s’aixecà l’església actual Es poden veure encara avui una casa del 1601 i quatre més de la segona meitat del segle XVIII, totes al nucli antic També hi ha una mina datada el 1794 L’església parroquial és…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE, Masllorenç E i Bonastre SE, aquests dos darrers pertanyents al Baix Penedès, Salomó S del Tarragonès, Bràfim W i Vilabella W És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es féu a…

Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…

Situació i presentació És situat a la banda nord-occidental de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat El terme confina al N amb Vallbona de les Monges Urgell, a l’E amb Solivella, al SE amb Pira, al S amb Montblanc i a l’W amb l’Espluga de Francolí És drenat per diversos barrancs que corren en direcció N-S el de les Garses, a la banda oriental del terme, que conflueix vora la població amb el de les Costes el del Tossal Gros, que procedent de la banda septentrional del terme de l’Espluga va a parar al de Montblanc, en el seu agregat de la Guàrdia dels Prats i el de Cellers…